dilluns, 28 de desembre del 2015

ARA SÍ, LA NEU


Ara sí, la neu.

Serà record d'un moment dolç,
de blancor feridora,
de fred i de descoberta.

Desig pel nou any que comença:
"Any de neu, any de Déu".


Imatge: Perafita, nevada del Febrer de 2015. 

dissabte, 19 de desembre del 2015

POTSER CALDRIA


Potser caldria,
desitjar un Bon Nadal amb neu.
Típic.
No hi ha neu.

Recordo sempre,
el fred alegre.
Oi, Dolors?
Infants de nassarró fred
cantaven nadales
pels pessebres de les cases.
No fa fred.
El petit Rabadà ja no té excusa.

Aquest Nadal, com tants d'altres,
ja només som a taula
per fer els honors als nous déus.

Permeteu-me, doncs,
desitjar-vos Bona Collita.
No ens equivoquéssim :
Que sigui d'Amor!

dilluns, 16 de novembre del 2015

ARA ULISSES, ARA PENÈLOPE

Ulisses.- Penèlope, cerques polissons al teu món fronterer.
               Hi ha estaques,
                                       els acabes de fer punxa.
               Ressegueixes els teus límits sensibles
               i no deixes ni una raconada sense defenses.
               Et penses que ets invisible
               i  que perquè tanques els ulls
               t'has fet invulnerable.
               Has vestit els teus cants de sirena
               amb rugits de lleona,
               però un lleuger deix de feblesa
               clama als quatre vents
               que estàs mortalment ferida.

Penèlope.- Sí, hi ha estaques pels camins d'Ítaca
               perquè quan te'n vas anar, Ulisses,
               els llops i els carronyaires
               es van afanyar a fer-se amos dels camins,
               sembrant de por la nit més plàcida
               perquè ja no es conformen amb qualsevol
               despulla.
               Han tastat la carn tendra
               dels innocents
               i, amb l'ajuda d'un nou ull de cíclop,
               gran i únic,
               es fiquen per les cases,
               vessant-hi tota la misèria del món
               i embrutint els infants
               fins a foragitar-los fora,
               lluny de tota protecció de llurs grans.
               Menant-los a una mena
               d'autoimmolació inevitable i brutal
               cap a les obagues ombrívoles
               a l'abast dels ullals i de les urpes
               dels assassins.

                                 ...
              Així com Penèlope.- Teresa Ribera i Icart. Edicions de Cal Siller,
                                                                             Prats de lluçanès, Febrer de 2006.

diumenge, 15 de novembre del 2015

JA FA DIES




Ja fa dies que em manquen les paraules.
Ja fa dies que se m'han assecat les llàgrimes.
Ja fa dies  que aquest cor no batega.
Ja fa dies que dubto de si hi ha innocents.

divendres, 6 de novembre del 2015

EL NIVELL DE L'ONADA

El nivell de l'onada.
Més propera :
més imponent i abassegadora.
Comença imperceptible
i acaba indescriptible.
L'horitzó,
el meu somni vell,
s'allunya.
Tres onades :
una de gran,
una de mitjana 
i una de petita,
em fan l'horitzó inabastable.

                         (24-4-1994)
Foto : La platja de Zarautz

diumenge, 25 d’octubre del 2015

SERÀ EL SEIXANTA-NOU DE LA TEVA VIDA

Dibuix de la Carme Rosanas

Seixanta-nou raons pel si, seixanta-nou raons pel no. Seixanta-nou dies per pensar-s’ho.
-Serà el 69 de la teva vida. (De què em sona ,això?)
Prou que recordava quan ell va fer els seus seixanta-nou abrils. Li va trencar els esquemes. Tan seriós i convencional. Després de quaranta anys junts la va sorprendre gratament.
I ara? Seria  capaç de superar-se?
Oi tant! Seixanta-nou bombons variats.
La va matar de gust.

Aquest és un relat pel Concurs del 69 proposat per Joan Gasull en el seu blog " garbí24"


dijous, 15 d’octubre del 2015

15 D'OCTUBRE DE 1940 - 15 D'OCTUBRE DE 2015

Ens cal la llum
just quan el dia fina
quan la història incansable
ens mostra la mateixa pedra
heus ací la terra
la terra plora
la nostra terra.


dimecres, 16 de setembre del 2015

RECÉS EN BLAU

...per prendre volada,
per salpar ben aviat,
per empaitar bells nords,
per rebre  i donar.
Vora la mar.
Recés en blau.
L'espera.


dissabte, 12 de setembre del 2015

PLE COM UN OU

Ple com un ou. Sense poder-nos moure, ni acabar d'entrar ni de sortir del nostre riu blau. Sortit de mare, expectant i intentant entendre el què es deia per megafonia. El clam era total i potent per sobrevolar helicòpters i per arribar a l'altra banda del món. Prou ens sent qui ens vol sentir i no hi ha pitjor sord que qui no hi vol. Impossible de comptar els que érem, els nombres es van quedar curts en escreix. Molts es van quedar atrapats a les entranyes de la terra, la línia 1 del metro col·lapsada. Els que des del matí ja érem a ca l'amiga de dos carrers més amunt, refiats, ens vam haver de quedar a la vora. Tanta gent, tant color, tants mitjans, UN POBLE...Com pot ser que no ens vegin?

dijous, 10 de setembre del 2015

AMB DUBTES I UN CANSAMENT INFINIT

Groc, vermell, blau, blanc.
Banderoles dels que "no creiem en les banderes".
I em pregunto :
On ens porta aquesta festa de colors?
Compensa, potser, el dolor
d'aquells 11 de Setembre?
Em dol encara 
tant d'esforç
i
el patiment de tants,
per ser qui som
a casa nostra.

dijous, 27 d’agost del 2015

T'HO PENSAVES?

La Carme Rosanas ens convida a inspirar-nos. Vegeu els RC  relats curts de la Carme.
M'hi afegeixo:

- Des que la Ivette ja no hi és, és molt trist!
-Oi tant, Poupée! Això s'ha convertit en el magatzem dels mal endreços.
-Coqcoq, recordes quan va portar Squir? La por que tenia i com s'amagava darrera els geranis i els roserets.
-Ai, si! Geranis i roserets...Quins temps! La Ivette es passava la vida al balcó, parlant amb les plantes i els cantava cançons.
-Jo, companys, que sóc aquí aferrat a la barana des que van fer el balcó, us vaig veure arribar a tots i cadascú de vosaltres.
-Ets el nostre estimat avi Escargot.
-Cada dia era una festa, amb flors noves els dies de mercat o un més a la colla si era  fira. I el rec de bon matí que ens eixirivia  o cap el tard que ens relaxava? I de les seves xerrades amb les veïnes? Que bé s'hi estava i que entretingut...
- Jo la trobo a faltar molt. Bon dia Ninette! em deia quan sortia a controlar la temperatura. A vegades veient-me a mi, ara xopa ara gebrada  ara arrissada, ja en tenia prou.
-Ara ens hem convertit en unes andròmines empolsinades...Ja fa temps que no gallejo.
-El que no entenc aquesta colla de guiris que no paren de fer-nos fotos.
-Squir, ni t'ho imagines : hores d'ara som font d'inspiració d'una colla de lletraferits de vacances.
- No!




diumenge, 23 d’agost del 2015

FINESTRA AL LLAC

Finestra al llac.
Temps de cacera.
Furtiva i sota l'arbreda
cerco ànecs i qualsevol
senyal de vida.
Amb posat d'àliga
faig l'aleta 
per la riba.
Caço núvols dins el llac,
un ànec arraulit al marge,
un cadell festós que se'ns refrega,
les amigues a contrallum.
A manca de càmera millor
no hi ha com el telèfon.
Avui unes noies (bé..., això de noies),
han pogut canviar la foto del perfil.
Caçades i a la xarxa!

 
 

divendres, 14 d’agost del 2015

I QUÈ MILLOR QUE EL DESERT (ENCARA QUE SIGUI PETIT)


                                                                     RC  Relats de la Carme
El llop havia dirigit la Caputxeta fins a la gran duna.
-Segueix les petjades i arribaràs a cala iaia - li havia dit tot convençut- No té pèrdua!
La pobre noia va tenir un esglai quan va veure la muntanya de sorra i la munió de camins petjats que la creuaven.Confosa no sabia quin triar. Va optar per enfilar-se a la cresta de la duna per orientar-se.
Un cop a dalt, bosc espès per totes bandes i ni cases, ni pobles ni ciutats.
I què ho fa que quan la mestra explicava com orientar-se amb el sol no escoltava mai?- pensava amb llàgrimes als ulls.
Era tard i fosquejava. Espantada es va asseure a la sorra.
Tot plegat de dins el bosc surt esperitat el llop carregat amb un cistell.
-Ja vinc, Caputxeta! - li deia amb udols- Porto el sopar que ens ha fet la iaia. I doncs, que et sembla aquest mirador per veure la pluja d'estels?


La meva contribució als RC Relats de la Carme ( de la Carme Rosanas)


dijous, 13 d’agost del 2015

UN CEL D'OLI I UN RECORD PER EN BUNSEN

En Bunsen va ser alumne meu a l'escola de Sant Bartomeu del Grau quan tenia onze anys.
Feia pocs anys que havia arribat de Laos amb la seva família tot fugint de la guerra.
Manetes com era, feia avions caça amb marqueteria ( en tenim una reproducció en ferro a manera d'escultura al terrat de casa i  s'intueix a la foro).
En Bunsen va morir d'accident de moto. No sé si tenia vint anys.

dimarts, 11 d’agost del 2015

ESTIMEM ELS ARBRES

Vet aquí que una colla d'amics que estimen els arbres, van decidir trobar-se el capvespre de divendres dia 7 d'Agost i fer-se una foto amb el plàtan de dins el poble i que de moment no es salva de la tala.
Érem pocs perquè la convocatòria va ser ràpida i per la xarxa i, ja se sap, als pobles ens refiem del boca orella o del programa arran de nas. La premsa i la televisió d'Osona hi va ser, a l'Informatiu de 9tv d'ahir dilluns, 10 d'Agost en van passar el tall.
Fins el 3 de Setembre que es tornaran a reunir els alcaldes amb representants de la Diputació i el col·lectiu que demana el replanteig de la tala, està parat.
La gent que estima els arbres ens continuem movent  per evitar de totes totes que vagin a terra uns arbres que formen part del nostre paisatge i són testimoni del passat a més d'un patrimoni natural inestimable. No ens resignem a perdre'ls!

dilluns, 3 d’agost del 2015

NOMÉS DIR-VOS



Només dir-vos, amics,
Que gràcies a la moguda d'una colla de veïns, d'una Plataforma que estima el Lluçanès i dels Consistoris conscienciats, s'han pogut salvar una bona colla d'arbres. No tots , per desgràcia....però malgrat la tristesa, potser les coses van canviant.
Avui cal mirar-s'ho positivament. Quan ens hi posem, tots junts, fem feina.

dijous, 23 de juliol del 2015

ARBRE AMIC


Ploro per tu, sí per tu, que jaus a terra,
segat,
mort.
Amic,
jo ho puc explicar,
que em vas parar de cop,
quan adormida de cansament no controlava el vehicle.
Ploro per tu,
víctima innocent,
del poc seny d'aquest sàpiens prepotent,
que arrabassa vides
i no té aturador.
Eres vell, amic, i bell,
però això no serveix.
La teva caiguda , ai las!, és preludi de l'erm a la terra
i no plorar-te, preludi d'ànima morta.

Imatge de la tala realitzada a Perafita el 7 de Gener de 2014 per les obres de millora del Passeig de Sant Agustí. En tallaren 12. Publicat en aquest mateix bloc Els plàtans del meu poble

Ploro perquè no n'hi ha prou, o sinó, valoreu-ho vosaltres mateixos:
* Llegiu i digueu aquí
Si en teniu ocasió, llegiu l'article de Rafel Poch a La Vanguàrdia d'ahir,22 de Juliol, "Canal sense plàtans"

diumenge, 12 de juliol del 2015

DESERT III


Quan voldries que aquesta mar nostra
fos un miratge.
Quan voldries que al canyís hi niés la vida.
Quan voldries un veler amarrat
al club nàutic que fa malves.
Quan et sents mestressa d'un paradís perdut.
Quan l'aigua transparent reflexa un erm.
Quan la sorra fina i negra que trepitjo
és el magatzem tòxic* més gran d'aquesta mar.


*Portmán, Múrcia.

Per en Xavier i la M.Roser el Plany al mar de Joan Manuel Serrat.

dijous, 9 de juliol del 2015

DESERT II

Passejo amb sol matiner.
Les ulleres a la bossa.
La gran vila minera lluita contra l'oblit.
El gran mercat ja no ven fruita ni cua de bou.
Testimoni d'un temps florit,
avui seu estiuenca del cante de las minas.
Noms a l'enrajolat que hi porten,
és el passeig de la fama
dels mestres que l'han guanyat.
Al capdavall i presidint-lo,
el monument al miner.
Carrer de l'Oblit a l'ombra.
Som sols i al sol.


dimarts, 7 de juliol del 2015

LA PETITA MARY

"El taller" d'Antaviana
Amb els ulls ben oberts fitant l'horitzó i sorpresa per la cresta lluent que s'acosta. Immòbil i olorant salabrors. Omplint-se els ulls de maragda.
-El mar! El mar!El somni s'ha fet realitat.
Nascuda i agombolada amb mots d'una ment fabulosa, la petita Mary ha eixit d'un llibre antic i avui es cabussarà al mar.

DESERTS I

Terra de frontera.
Erm de guix.
Migdia de guiris.
Amb ulleres de sol
el color no és.
Canícula.
Pensament tèrbol
em porta a batalles sense fi,
els de l'altiplà contra els de l'oasi.
I diuen que era per la fe.
Avui Sant Pere no trona.
Què hi faig en aquest erm trist?
Altres caçadors de tresors
han excavat baumes arran de marge,
avui hi compartiria un pam d'ombra
amb dos llebrers assedegats.
Cerco roses,
roses del desert.

dissabte, 4 de juliol del 2015

LLUSTRE GRANADÍ

És llustre a Granada.
Serpentejo per l'Albaicín.
L'ombra juga amb mi : a la paret més alta,
hi ha una nimfa que s'ho mira.
Del carmen amagat sentor de roses.
La ciutat tot just es desvetlla
d'un dia llarg i pesat.
Processó de guiris,
refresc amb tapa,
selfie a Sant Nicolás
posta de sol rera l' Alhambra,
amb guitarra i cante.
Serpentejo per l'Albaicín. 
Hi ha una nimfa que s'ho mira.
Ara s'hi ha afegit un gat. I, un cérvol?
A la pujada de l' Alhambra la lluna sobre els xiprers
i Washington Irving que em pica l'ullet.

dilluns, 8 de juny del 2015

QUATRE GATS VERMELLS



Quatre gats vermells s'ho miraven.
Conscients que eren
només
quatre.
Expectants
davant un camp immens.
Pensant que potser eren els últims.
És trist tenir arrels i no cames,
dos camps enllà hi ha concentració.
Són milers
inconscients de la seva abundància excepcional.
És una sort tenir arrels i no cames.
La desolació i la uniformitat
campa arreu.
Aquí quatre gats
allí a milers.

dimarts, 5 de maig del 2015

ESCLAT IV


Pels amics i les amigues lletraferits, d'ofici o per amor a l'art.
Amb filosofia, especialment per l'Enrique. 
A mig matí, fa uns quants dies, arriben els abellerols.
-Que bé!- penso-Bon senyal!
En l'esclat de les pomeres,
abelles i jo
feinegem tot gaudint del sol solet.
- Zum zum!- fan les abelles de flor en flor.
Jo, de puntetes i mesurant qualsevol gest:
-Clic!. I les enxampo per sempre.

dilluns, 4 de maig del 2015

FINESTRA AL PARADÍS


Vet aquí on em portaren els gegants emplomallats del Montseny:
Un mini paradís perdut
camèlies en flor
guaita sota la marquesina
passeig de xiprers
escala de sirenes
somni noucentista
un jardí de les hespèrides a la Costa Brava.
Encara a la platja amagada :
"...sapore di sale,
sapore di mare,
sapore di te." *


* Sapore di sale, Gino Paoli.

dimecres, 29 d’abril del 2015

ESCLAT III

 
A la colla de la Biblioteca d'Olost
Per Sant Jordi van florir els lilàs.
Van sortir de mare.
Perfumats et saludaven pel carrer major.
A la tertúlia dels poetes,
un ventot inoportú  feia voleiar
el ram més ufanós.
Versos per tu,
de l'ànima*.
Els lilàs de Salvat -Papasseit,
sempre han tingut enveja de les roses.
No sé perquè!
El lleu aire que tremola a les flors
deixa sentors tan subtils
que l' espero amb candeletes.
 Lilàs i poemes.
Quina diada!

* Referència a DE L'ÀNIMA : Proses Poemàtiques, de Montse Caralt Segalés; Ed. Comte d'Aure, 2011.

dijous, 16 d’abril del 2015

dissabte, 4 d’abril del 2015

ESTIMO UNA ALZINA

Una alzina preciosa i antiga. L'abraço i sense voler el meu cor es posa a cantar amb la veu dolça de la Maria del Mar :
                 " Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
                    més poderós que el roure, més verd que el taronger,
                    conserva de ses fulles l'eterna primavera,
                    i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
                    com un gegant guerrer.
                                                           ..."
Paraules del poeta illenc Miquel Costa i Llobera per "Lo Pi de Formentor".
Avui, amb el seu permís, el de Maria del  Mar Bonet i  Música de Poetes de la UOC ,comparteixo la música . I amb el permís de la Sàlvia de Cocentaina, un reguitzell d'abraçades il·lustrades que curiosament, avui,  ens regala en el seu bloc Pinzellades al món.

dilluns, 30 de març del 2015

HE PERDUT EL COR

He perdut el cor al bosc.
He perdut el cor pel bosc.
El cor rodat i de pedra.

divendres, 20 de març del 2015

AVUI TOCA

Avui toca començar la primavera
espolsar tristeses
dir adéu al fred.
Fa dies que els ocells, 
despistats , 
canten de matinet.
Diem s'acosta la primavera 
quan vivim en un temps incert.
Avui toca omplir la xarxa de poesia
conrear metàfores
i fer visible el poeta que portem dins.
Fa dies que lletraferides,
creatives, 
feinegen amb paraules, de matinet.
-En diem alguna cosa?
-No!
-Doncs sàpigues:
De poesia, la xarxa en va plena.

dilluns, 9 de març del 2015

LA MEVA LOLA

La Lola ens va adoptar no fa gaire. Gata independent i madura. Vam saber-ne l'origen després de preguntar pel poble. Intel·ligent i bona mare. Ens va triar i ens va fer l'honor de gatonar a casa després d'estudiar-nos durant uns quants dies. Cinc gatons.
La Lola ja no hi és. Curta vida la d'aquesta bona gata.  Gata de poble  que ens tenia a ratlla els ratolins de casa i els talps de l'hort.
Nosaltres donàvem la culpa al gos del veí, independent com ella, d'haver mort un gat ros company de carrer de la Lola. Confiats a la tarda quan el quisso era a casa seva, la vam deixar sortir. No va trigar a tornar esverada. Va esperar que tots fóssim a casa. El verí , malaït siga!
La Lola ens ha deixat cinc gatons preciosos i una gran tristesa.

dimecres, 4 de febrer del 2015

dimecres, 21 de gener del 2015

ON SÓN LES ENCANTADES?

                                                          Per l'amic Pep Soci

On són les encantades?
I el faune més savi que conreava la feixa?
Rialles d'enllà del temps
ressonen en nits de lluna plena.
El més vell es mira l'estol de goges
que ballen i canten tot fent bugada.
De matinet seran ses germanes.
Les grans amb galledes de roba blanca 
i la petita encalçant papallones.
Les fades de l'hort
gormandes de les cireres més dolces,
s'esmunyen camí enllà.
La del brinyoliquer plora.
Ni faune, ni aloges ...
-I, doncs? Què us pensàveu?
La font és perduda.