Estudiava les estrelles amb tu,
només per estar al teu costat.
Eren nits d'Agost o de Desembre,
quan la Lluna, divertida, rau amagada
i el cel és un festival d'estels.
La teva mà forta i sàvia,
assenyalava Cassiopea
i dibuixava en el buit,
circuits invisibles d'estel a estel.
Jo aprenia a fer callar el cor,
que volia anar-se'n amb tu
a milers d'anys llum.
I m'embadalia conformada
mirant com espurnejava
l'univers sencer
en el cel blavíssim dels teus ulls.
