dissabte, 21 de desembre del 2013

UN PESSEBRE A LA MUNTANYA I UN HAIKU


Vull penjar un estel
per tu en la nit més fosca
Nadal dels pobres.


Un pessebre a Sant Martí Xic, autor : Ramon Trabal i Prat de l'Associació d'Amics de Sant Martí Xic.

dimarts, 17 de desembre del 2013

DESEMBRE PUNTILLISTA


De matinet quan la claror et fereix els ulls
una lleu boirina pentina el paisatge.
Gebre a l'obaga i fred rioler a soleia.
Camino arran de camps
 perquè m'agrada com hi neix la boira.
Desembre puntillista,
de matinet cada dia un quadre.

                                                                        A la Mila, companya de caminades matineres.
                                    

dijous, 5 de desembre del 2013

PER LA JOANA DE LES ROSES



Poesia, si us plau.
De jardins de paraules.
Rosa de pitiminí.

En record de Joana Raspall

dimecres, 27 de novembre del 2013

14 ANYS DE VETLLADA LITERÀRIA A OLOST !

Sí, ja en són catorze! I dius, com pot ser? Com passa el temps!
Catorze anys no són gaires, però per nosaltres, els lletraferits d'Olost, són molts. Som una colla jove perquè any darrera any , veiem com els petits es fan grans i per allò de tots els taps s'assemblen a les olles, queden tocats de la lletraferidura. Saba nova, dirien uns, amb noves maneres d'expressar-se i de dir.
Per altra banda, els grans creixem i madurem , literàriament parlant. Alguns fins i tot ens atrevim a volar sols i a escriure pel gran públic*. No és estrany perquè aquesta trobada anual ens esperona, és el cuquet de llum necessari per llançar-nos en el joc de les paraules escrites i ens atrevim a capbussar-nos en tots el gèneres : El conte, la poesia, el poema visual,  l'assaig, la narració curta, la crònica, la novel·la...
Agraeixes aquesta colla que t'escolta i s'il·lusiona com tu. I et sents agombolat i amb ganes de tornar-hi un altre any. I, si  alguna vegada l'afany transcendent  em fa pensar que potser caldria obrir-se a més gent, el seny  de ser una colla d'amics de lletres s'imposa. Com ens escoltaríem sinó?
Com les tertúlies literàries i els clubs de lectura aquestes trobades de lletraferits són per reivindicar i per imitar.



Portada de la revista d'enguany. La fotografia és de Júlia Potrony.

* Presentació del llibre " La mirada del voltor" de Ramon Breu a la biblioteca Joan Triadú de Vic.

dimarts, 12 de novembre del 2013

EL CAMÍ BLAU


El camí blau
                                                                                 A Antonio Machado i a Walter Benjamin

Camino per la memòria.
Faig camí mentre camino.
Pels viaranys d'exili,
fujo del gris ensorrat del meu país esquerp.
Des del Cap Cervera,
el blau més blau em crida.
La tramuntana inclement neteja el rostre
d'aquest mar fred i metàl·lic.
El blau més blau em crida.
Els passos cansats,
desesperançats,
em porten a recer de la platja amiga.
Port amable i blau lluminós.
Malalt d'amor pel meu país,
deixo que el blau més blau
em bressoli per sempre:
-Adéu mare. Ja vinc.

L'esperança del sud llunyà, 
vers altres mars, cap a ponent, 
corre per camins silents i de pols.
Solitud vora el blau.
El blau més blau que et crida.
El pes de tot un poble
pels camins de la diàspora:
-Adéu amics, fins aviat. 
I que la mar amiga em porti.

P.D. En companyia d'uns amics, que caminen camins de memòria, vam fer de Portbou a Cotlliure per homenatjar el poeta Antonio Machado Ruiz ( Sevilla, 1875 - Cotlliure, 1939) i el filòsof Walter Benjamin ( Berlín, 1892 - Portbou, 1940).
Vam recordar les persones que per culpa de les guerres es veuen obligades a fugir del seu país.

Fotografia  de  Montse Saldaña.


diumenge, 27 d’octubre del 2013

UNA PASSEJADA TARDORAL

 

Atreveix-te a endirsar-te en aquest món groc.
De natura que lluita contra el fred que atrapa l'ànima i encongeix el cor.
El sol juga amb les fulles i els deixa, abans d'emprendre viatge cap al sud,
 el seu caliu lluminós.

En record de la meva iaia Margarida, pel Passeig Maristany de Camprodon.


Un clic a la foto.


dijous, 24 d’octubre del 2013

VERD I GROC PER L'EDUCACIÓ

Ens pintem o ens posem els colors per reivindicar, per reclamar, per defensar. Sembla una guerra de colors. I hem escollit el color, el groc i el verd, tenint en compte la seva càrrega simbòlica o només  visual.
Més enllà, però, d'aquesta reivindicació visual i simbòlica, hi ha una necessitat de defensar l'EDUCACIÓ, perquè ja no es tracta de salvar escoles en particular (això tocarà fer-ho més endavant sinó es reacciona d'una vegada) siguin públiques o concertades. Toca reclamar poder EDUCAR amb tots els ets i uts i que l'admistració no renegui dels seus deures a l'hora de garantir aquest dret universal que és l'EDUCACIÓ. De mica en mica, entre retallada i lleis passades de moda ens volen portar una altra vegada a la desídia i a l'empobriment intel·lectual de fa segles. Podem ser pobrets i alegrets però la pobresa amb mísèria educativa...és que no es pot permetre!

dimarts, 22 d’octubre del 2013

ART A MADRID

T'hi passeges i penses que és una ciutat senyora. Digna " de la villa y corte". Aquest plàtan bicentenari n'és un testimoni. Tot i ser una ciutat gran, dóna la sensació que és una ciutat per viure-hi. Els seus parcs et conviden a quedar-t'hi, a passejar-t'hi  o a anar-hi de pícnic.
El motiu d'aquesta escapada a Madrid va ser artístic : anar a veure el musical El Rey León i fer una visita al Museu del Prado. I em vaig emocionar als dos llocs.
 L'art més actual a dalt de l'escenari em va fer saltar les llàgrimes des del primer moment. Ens va deixar empremta, ens va tocar l'ànima i voldries que els infants de casa teva no se la perdessin per res del món. Quins artistes! I em refereixo a tots, músics, cantants, ballarins, escenògrafa, directors de tot, titellaires, maquilladores, tècnics de so...i perdoneu els que no cito.
El Prado és la trobada amb el passat, o això et penses. Admires les mans i el geni artístic de cadascun dels pintors. No dónes l'abast amb els ulls. Se t'esgota la mirada. I jo, que voldria ser pintora, penso que ja no hi sóc a temps o que no em val la pena. Quins cronistes, els pintors! Com són testimonis del seu temps, súbtils a vegades o punyents d'altres. Retratistes de realitats contraposades. Ens continuen parlant en un silenci a base de color i pinzellades. I és en aquest moment quan t'adones que el món no ha canviat tant i encara menys les persones. Alegria, tristesa, dolor, depressió...Joventut i vellesa. El món dóna voltes i som alfa i omega alhora. I amb emoció i cansament ja no pots continuar i te'n vas amb l'esperança de tornar-hi.
Deien que" París bé val una missa" i jo penso que Madrid  també.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

OH, AMOR! DOLÇA RUTINA

Oh, amor! Dolça rutina.
De tant fer camí junts, 
ja no m'encanta la llum primerenca que lluu als teus ulls de mar;
ni aixeca onades per perdre-hi els sentits;
ni els bosc més verge i amagat
somou desitjos de quedar-m'hi amb tu per sempre.
Veus més joves o noves
m'atrauen des del fons de la vall. 
Crida de vida que a voltes amb tu comparteixo.
Oh, dolça rutina meva!
Com viuria sense tu?

divendres, 4 d’octubre del 2013

BONICA BONITA BEAUTIFUL, PERÒ BUIDA


Valgui, la metàfora.
La meva rentadora sembla nova, però està espatllada.
Excés de calç a l'aigua; un mal endèmic del nostre territori. Potser, un abús o mal ús de la màquina. Barreja de robes de diferents teixits, textures, colors i de grau de resistència. Canvi de sabó, suavitzants, anti-calç,  remeis de l'àvia, novetats del mercat per fer més blanca i resplendent la bugada. Mescla inconscient, al cap i a la fi, de productes químics, però moderna i segons els últims dictats dels entesos publicitaris...Càrrega excessiva, per allò de l'estalvi d'aigua i etc. etc..
Resultat final : La rentadora espatllada.
Bonica bonita beautiful, però buida.
Pels nostres companys i companyes mestres de Ses Illes.
Mestres en vaga per defensar l'Escola Pública de qualitat. Avui l'Escola Mallorquina és al carrer per l'ús i el mal ús del poder.
A l'escola tot hi cap, diuen i s'hi esmercen els qui tenen la paella pel mànec.
I , companys, no és això!

dilluns, 23 de setembre del 2013

DIONÍS

Jo hi vull ser:
Quan l'esclat tardoral envaeixi la vinya,
quan el sarment curull de perles vellutades vessi,
quan l'aiguabarreig de color embriagui la mirada,
quan l'escalf dels ceps embolcalli aquest paisatge.
Reialme de Dionís.
Imagino i envejo 
rialles que s'escapen per entre els pàmpols verd i roig groguenc,
corredisses en la tarda assolellada i
els gotims més dolços compartits.
Bacus.
Per tu la natura fruita.


                                    Pel reialme de Dionís : La Rioja.

dimarts, 10 de setembre del 2013

LA BAULA LLUÇANESA

Demà, 11 de Setembre de 2013, la febre immortalizadora de moments únics ens farà fer milers de fotos, de vídeos...
El " jo també hi era" serà la frase més sentida.
Però la imatge del dia, la que val més que mil paraules, serà inabastable. Visible, potser, amb el Meteosat o, encara més, des de la Lluna. Qui la pogués veure!
I, quina imatge seria si tots els que demà ens mobilitzarem per A o per B però amb Catalunya al cor, ens donéssim les mans i ens estiréssim fent sardana. Fins on arribaríem?
No hi ha paraules, tampoc, per descriure l'emoció compartida. S'ha de viure i això és el que farem. Faci sol o plogui.
Nosaltres som la baula lluçanesa tan resistent i soferta. Hem pres el relleu d'aquells altres lluçanesos que van lluitar per la llibertat d'aquest poble. Malgrat els esforços per esborrar-ne el record  després de la desfeta del 1714 ...Ni una pedra va quedar en memòria dels Puig de Perafita; on hi havia el mas avui s'hi alça un castell noucentista. Prats repica les campanes cada 5 de Febrer, dia de Santa Àgata, per no oblidar la crema d'un centenar de cases de les cent noranta que hi havia en aquell moment. Les tropes filipistes comandades pel comte de Montemar en foren les responsables. Sant Feliu i Oristà també foren represaliades a foc.
Volem ser sense oblidar d'on som i d'on venim. Ni perdre res del que s'ha guanyat amb esforç ni suor. Som com som però hi cabem tots, com sempre.
Una cadena oberta i que no tanca. Donant la mà als del nord i als del sud i si algú s'hi vol afegir l'hi donem entrada.

M'ha donat la mà un blog tan dolç com Ensucrat i jo la dono amb molt de gust a l'Ester de Vivències d'una mare .

P.D. de l'endemà :
El testimoni sentit de la baula lluçanesa:



divendres, 6 de setembre del 2013

EL BLOG ENLLAÇAT PER LA INDEPENDÈNCIA

Ens agrada donar-nos les mans i vet aquí una proposta virtual. La paraula enllaçada. Una vegada més els blocaires fent pinya en aquest món que ens apropa i ens fa col·laborar encara que no ens haguem vist mai.
Avui m'he enllaçat i m'han enllaçat : PER LA INDEPENDÈNCIA.
Si tens un bloc també t'hi pots apuntar aquí
Fem la cadena ben llarga!

El meu article del dia 10 : LA BAULA LLUÇANESA.
Dono la mà a l'Ester de Vivències d'una mare

divendres, 30 d’agost del 2013

EL JARDÍ DE LA CARMETA


El jardí de la Carmeta és tan petit!
És un món petit.
Floreix tot l'any.
La Carmeta, des de que se'n va anar de Cal Ferrer, al mig del poble, i va deixar la botigueta que hi tenia, exemple d'un altre món petit amb una mica de tot, es va refugiar en aquest jardí.
En poc més d'una trentena de metres quadrats hi concentra hort i jardí. Hort amb hivernacle : un parell de tomaqueres , dos enciams, quatre alls i unes quantes cebes. Diríeu que és el precursor més fidel de l'hort urbà. Tot plegat per a ella sola, ja en té prou. Quan en Joan, el seu home, últim ferrer de Perafita, era viu, no era pas gaire diferent, però, alguna mongetera potser i dues pebroteres.
Al racó més arrecerat pel julivert.
Per l'aigua no patiu. Arrambada a la cas un dipòsit recull l'aigua de la pluja.
Per anar de la porta a l'altra banda d'aquest hort - jardí no hi vas pas en línia recta. Un corredor laberíntic per sota d'una perera, rosers, xinxilles i lilàs entrellaçats i esporgats a mida justa. Tot a mesura del pas de la Carmeta. Passejar-s'hi és un seguit de sentors i colors, boïnors d'abelles quan fa sol i coloraines voladores quan les papallones.
Al bell mig d'aquest oasi florit, una taula rodona i dues cadires. Al cim, l'olla vella amb consolves.
Les estacions hi fan estada, al jardí de la Carmeta. Tot l'any florit. Ara és temps de setembres, pilariques, galdirons i crisantems...i encara, amb la bonança, hi trobes alguna rosa de tardor amb les fulles escadusseres tocades pel roig.
Ja ha collit les peres i la marialluïsa.
La Carmeta prepara la terra de l'hortet. Treu les herbes, cava i adoba. Bledes, dues coliflors, escaroles per l'hivern. D'aquí quatre dies recollirà les fulles mortes, embolicarà el cactus de la torratxeta perquè no es refredi a l'hivern.
Tot esperant el bon temps les plantes més valentes trauran lluc i resistiran el vent del nord i la glaçada.
En un jardí tan ple hi pots trobar de tot. La Carmeta ho sap. La vivor i l'esclat d'aquest raconet de món és seu i només seu. Mentre tingui salut i il·lusió hi ha vida assegurada i una munió de plantes de jardí que en pocs llocs trobaries.
De dones com la Carmeta que no se'n perdi la mena.
Que petit i bonic, el jardí de la Carmeta!

dilluns, 19 d’agost del 2013

DES DE RIPOLL


Des de Ripoll,  t'envio una postal.
Es diu Camí i és fet amb les mans.
Cap de setmana plujós i una posta de sol lluçanesa.

P.D : Fins el dia 25 d'Agost  Homes de Ferro : 7 maneres de dialogar amb el metall ; al Museu de Ripoll.

dimecres, 14 d’agost del 2013

-WHATS... QUÈ?

Saps? Fa un parell de dies que no visc sinó en un neguit, que em té, literalment, enganxada al mòbil.
Fins ara m'havia resistit. He sigut de les que no volia telèfon mòbil.
Acostumades, les de la nostra edat, en la nostra joventut, a anar pel món sense telèfon i sense telèfon a casa (hi havia centraleta de telèfons al poble i només quatre privilegiats en disposaven de fix). La nostra independència era total, quan érem a estudiar a la ciutat, i la dependència familiar controladora era, sortosament, només el cap de setmana.
-Ai! El mòbil! Ara començo a entendre aquesta munió de joves, i no tant joves, que en les trobades familiars, al restaurant, a la reunió, al concert, davant la tele...i a qualsevol lloc del món, amb un desfici insaciable no paren de moure els dits polzes talment les taquígrafes del Congrés.
El cuquet de la comunicació, la fam de ser i estar a mil llocs a l'hora, de captar amb aquesta mini càmera el moment i esbombar-lo als quatre vents.
I jo, que m'he fet poeta per expressar emocions, estic al·lucinada amb aquest llenguatge a base de carones que riuen, ploren, suen, s'estressen, petonegen, fan llengotes... i et diuen en un tres i no res com estàs; o amb una simple imatge pots felicitar o no dir res perquè l'altre et comunica que està volant.
Fa dos dies que no visc. Em sento, a les meves seixanta (i...) primaveres, com una adolescent que no pot viure sense les amigues i que no veu l'hora de deixar-les ( a l'hora d'acomiadar-nos ens passàvem l'estona acompanyant-nos a casa. Quantes coses teníem a dir-nos!)
Amb el whats... em passa això!
No sé si és bo o dolent. No sé si ho resistiré.
De moment és un revival i un no parar. És l'estiu i tinc tot el temps pels amics.

M'AGRADEN LES ROSES


dissabte, 10 d’agost del 2013

LA MORT ALTRA VEGADA


Fins on et porta la que fila?
Fas camí amb ulls oberts i passa ferma
i, en un senzill revolt,
t'espera, resolta.
Et sorprèn.
Sempre sorprèn.
Dius : Adéu amor.
I l'amor es queda sola.
Sola.

A l'amic Lluís Picas i Currius

dimecres, 7 d’agost del 2013

OFICI

De l'ofici de terrisser en podem gaudir sortosament i, si més no, en unes quantes fires que anyalment  es celebren al nostre país i també arreu de l'estat.
Terrissa o ceràmica, pisa o majòlica...En un ofici ancestral. El més antic, potser? L'art del fang, de l'argila...Terra, fang.
La necessitat i les manetes dels primers humans ens van facilitar la vida en una quantitat de recipients d'infinitat de mesures i utilitats. De la sitja neolítica al vas votiu o a la ceràmica fina vidriada i historiada..
Un  passeig per Argentona en la seva Festa del Càntir, per Sant Domènec el 4 d'Agost, ens permet descobrir gent d'ofici : terrissers i ceramistes. Alguns de tradició familiar que adaptant-se als nous temps i moda continuen oferint les peces de la seva tradició terrissera. Veurem la ceràmica més decorativa, original i artística on les peces més antigues també fan acte de presència en les parades dels brocanters.
El càntir protagonista de la festa té un museu dedicat a Argentona i és de visita obligada. Descobrireu tot el que volíeu saber del càntir.
Enguany podem veure dues exposicions d'una qualitat artística excepcional : La ceràmica colonial cusqueña (Perú) recuperada de Julio Gutiérrez a la Casa Gòtica ( oberta fins el 18 d'Agost) i  Peschiamo tutti nello stesso mare d'Ivana i Saura VIGNOLI ( fins el15 de Setembre) al Museu del Càntir.
Un clic a la foto i podreu veure unes quantes fotos.

dissabte, 3 d’agost del 2013

DISSABTE




Permeteu-me un " Retalleu i enganxeu " del Diccionari català-valencià-balear (Alcover i Moll) en l'edició digital de l'Institut d'Estudis Catalans :

" DISSABTE...
|| 3. Conjunt d'operacions de neteja de la casa, que les dones solen fer en dissabte, però que també fan en altres dies de la setmana (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. limpieza, baldeo. Parex que ses dones han fet es gran dissabte, Roq. 8. Si hagués tingut un esteranyinador prou llarg..., amb quin daler hi hauria fet dissabte!, Pons Com an., 99. La noya alterava el curs de la setmana, fent dissabte en lo dilluns, y anava... d'un quarto a l'altre ara ab l'esteranyinador, ara ab los espolsadors, Vilanova Obres, iv, 19. Dirigia els dissabtes del casal i ajudava a Donya Mència a fer resolis i confitures, Víct. Cat., Mare Bal. 49. Fer dissabte general: fer una neteja molt minuciosa de la casa (Empordà).
                                                                                                                                       ..."

divendres, 2 d’agost del 2013

RESSEGUEIXO CAMINS


Ressegueixo camins que s'esvaneixen.
Les passes em porten al fangar 
on senyoregen amb un esquelleig continu
i no són la vaca cega.
Inútilment cerco el corriol
que menava a la font.
Ja ho sé que ja no raja!
Petjades d'anys
serven sota l'herbassar.
Inútilment somnio rialles
d'encantades omplint el càntir.
Avui sóc jo, blanca,
qui trenca l'harmonia
d'aquest bosc salvatge.

dimarts, 30 de juliol del 2013

POSTAL



T'escric des d'on l'aigua
i la pedra hi fan estralls.
Aquest dolor de terra ferida,
de vida esmicolada eixint de néixer,
negada de tanta aigua.
Dubto d'aquest sapiens sapiens
prepotent.
La Terra ferida:
Es rebel·la potser?

dilluns, 29 de juliol del 2013

HOLA

Benvinguts i benvingudes,
Avui estreno bloc.
Escriure i atrapar moments.
Clarors.
A vegades amb paraules
o potser amb la càmera
o amb un pinzell.
És un dir!
El plaer de la llum i de les paraules compartides.

Teresa