dimarts, 7 de juliol de 2015

DESERTS I

Terra de frontera.
Erm de guix.
Migdia de guiris.
Amb ulleres de sol
el color no és.
Canícula.
Pensament tèrbol
em porta a batalles sense fi,
els de l'altiplà contra els de l'oasi.
I diuen que era per la fe.
Avui Sant Pere no trona.
Què hi faig en aquest erm trist?
Altres caçadors de tresors
han excavat baumes arran de marge,
avui hi compartiria un pam d'ombra
amb dos llebrers assedegats.
Cerco roses,
roses del desert.

6 comentaris:

  1. De veritat? Jo visc amb un col·leccionista.

    ResponElimina
  2. He llegit el poema en una estona de calor.
    L'he assaborit. Molta sort en la troballa de roses del desert...
    "de bens e de senyor."

    ResponElimina
  3. Era el dia de Sant Pere i a Andalucia ja estaven a quaranta graus o més. Pots creure't, que la calor aquí és més feixuga?
    Vam trobar molta calor, el desert i inspiració...de roses, un parell.

    ResponElimina
  4. És curiós que trobis més feixuga la calor d'aquí...Potser perquè no estem gaire preparats per aquestes calorades...
    Un amic em va portar una rosa del desert , però del Marroc...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. En certa manera és així. Allà viuen amb calor.
    Les roses del desert del Marroc són espectaculars.
    Avui, ja no en fa tanta.

    ResponElimina