Avui, Roser, Peret, Nasi, Dolors, Ramon, Carmeta, Xavier...podeu estar contents. La vostra morera ( ai si parlés! què en diria?, de besades robades, de secrets i de converses, de quan els cansats que venien del tros s'hi ajaçaven... i per això és vostra i l'estimeu) es salva d'anar a terra. Adreçaran la carretera per l'altre cantó, perquè hi ha espai.
Els arbres a peu de camí i de carretera, ja fa temps que fan nosa. En aquesta lluita amb el trànsit rodat tenen les de perdre i sobretot si són vells i espècies foranes. Ho sento, seré antiga, conservadora...però no entenc el poc valor que se'ls dóna i menys en un territori rost com el nostre. És tan fàcil tallar un arbre! És tan fàcil plantar un arbre! Que visqui, però, ja són figues d'un altre paner.
Avui dia, dels roures i de les alzines, encara en fem llenya i cal millorar la gestió dels boscos. Però cal que l'administració vetlli pels exemplars centenaris i monumentals com si fossin relíquies, com tot el què és singular o en perill.
I en els pobles, què representen per nosaltres els arbres? Encara que tinguem el bosc a la vora, no sempre ho tenim fàcil per arribar-nos-hi. Nosaltres també ens fem grans i dissortadament no podrem gaudir de l'ombra dels magnífics plàtans del passeig, perquè ja no hi seran. Gaudirem del sol i els nostres fills i néts veuran créixer les alzines, amb lentitud. Algú recordarà amb nostàlgia l'avinguda de plàtans a la tardor i el trepig festiu de les fulles?
La fita medioambiental i ecològica és haver reconvertit les avingudes de plàtans(espècie forana) en avingudes d'alzines ( espècie autòctona) ?
Perdoneu-me, no hi ha color!
