divendres, 30 de desembre del 2016

EL COR DE LA TERRA


Cercava el seu cor i no el trobava.
Massa sovint l'ànima li queia als peus.
El va trobar, sí, en un terrer.
Dur i assenyalat per tots cantons.
Un any fa.
El cor pel pedregar.
Sense llàgrimes i en l'erm més eixut.
Lluny de cap platja amiga.
On, sinó?
El mar , el seu amic més dolç, plora impotent amb tanta mort .
I ella, que és mare, s'ha empassat les llàgrimes.
Vol apaivagar aquest immens dolor .
Desbordada ha perdut el cor i quan l'ha trobat era una pedra.



dimarts, 20 de desembre del 2016

UN ESTEL BRILLANT

Un estel brillant al cel,
surt per l'aurora
i l'Aurora l'hi ha penjat
un estel lluminós
al seu carrer.
- Bones festes, amic.
- Pau per tothom, amiga.

diumenge, 4 de desembre del 2016

dimarts, 29 de novembre del 2016

dijous, 24 de novembre del 2016

IMPRESSIONISME D'ESTAR PER CASA



Textures naturals, 
mirall de la picea
i dels colors canviants.
Un llenç d'aigua.

(El poemet és posterior, ho veureu als comentaris.)


dimecres, 23 de novembre del 2016

ESTUDI EN ROIG 1

Adagio tardoral
a quatre mans
i vestit de pluja.

Teresa

Roges les roses,
l'heura les acompanya,
foc a les fulles.

Carme Rosanas


dimarts, 15 de novembre del 2016

AQUEST MATÍ, LA LLUNA


Posta de lluna sobre el Castell de Lluçà.
Llunàtica,
avui m'he llevat d'hora.
Qui se la vol perdre, aquesta lluna del segle?

divendres, 11 de novembre del 2016

FA DIES

Fa dies, que estic sense paraules i sense inspiració, amb una mena d'astènia primaveral que no toca.
La tardor normalment m'inspira molt, però enguany m'he encauat abans d'hora i la letargia fa via , se m'empodera.
Una solitud potent m'aferra i m'incomunica.

Rera la finestra contemplo la última llum del dia, i avui  tot i la seva espectacularitat , no em fa ni fred ni calor.

Serà l'erm una altra vegada?
Chi lo sa

divendres, 21 d’octubre del 2016

" OH, QUE CANSAT ESTIC DE LA MEVA COVARDA, VELLA, TAN SALVATGE TERRA..."


Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

            Salvador Espriu , Assaig de càntic en el temple de El caminant i el mur

dijous, 13 d’octubre del 2016

PARLEM-NE


                                                             Fotografia de Maria Bosch

dijous, 6 d’octubre del 2016

DESVETLLANT MISTERIS

     
                                                                 ...ET  VOILÀ!!!

dimecres, 28 de setembre del 2016

IL·LUSIÓ ÒPTICA


Hola una altra vegada,
I una metàfora prou escaient per dir-vos que torno a veure el món més bonic i que em fa molta il·lusió tornar a jugar amb la llum i les paraules.
Avui el misteri és el got.

dilluns, 12 de setembre del 2016

TANCAT PER VACANCES

Unes vacances forçades  i  quan torni espero gaudir mirant i remirant  el que m'hauré perdut.
Bé, ja porto uns dies força inactiva. És la vista, em cal una intervenció de cataractes.
A reveure.

dimarts, 12 de juliol del 2016

CONTINUEN LES PRESENTACIONS


L'altre "Mininu", amb nom mític Ulisses.
La foto és del meu cunyat Miquel, un gran fotògraf.

dimarts, 5 de juliol del 2016

PREGONANT LA FESTA MAJOR DE PERAFITA


Vaig tenir l'honor de ser la pregonera de la Festa Major de Perafita d'enguany.
Malgrat la festa és la diada de Sant Pere, el 29 de juny, sempre  és fa la festa grossa  el cap de setmana sobre.
Coincidint amb el sopar popular, un dels actes més emblemàtics i esperats per veïns i gent del Lluçanès, el dissabte de Festa Major, hi va haver el pregó.
Gràcies a tota la colla que em van  escoltar i acompanyar i en especial a l'Excm. Sr. Alcalde Ramon Casals i Costa per les seves paraules de presentació i al Grup de Teatre la Trebinella pel toc coreogràfic.

Un clic a la foto de la meva amiga Carme Castillo ( i gràcies a la  meva colla pel seu suport) i podreu veure el vídeo que va fer la meva germana Roser.

Moltes gràcies!

dimarts, 28 de juny del 2016

dijous, 16 de juny del 2016

TEMPS DE FLORIDA


De les roses vellutades, perlades, ufanoses, de pitiminí, poncellades, desmaiades o pansides, perfumades o desnerides. Són roses, la nines del meu jardí.

dimecres, 11 de maig del 2016

PER MOLTS ANYS, OLGA!

Avui l'Olga Xirinacs fa 80 anys i des del bloc de la Júlia Costa se'ns fa la proposta de fer-li un homenatge a la xarxa.

M'agrada el mar de l'Olga i la claror viva del seu cel. Les olors salabroses que la bressolen cada dia. les remors de mar, de quitxalla, de gavines  i la vida del seu port. Les flors, els peixos i les paraules per anomenar-los.
Jo tinc una munió de fades i follets que campen pels gorgs blaus de la riera i  són els reietons de l'aigua dolça. Xalen i tremolen alhora en sentir  històries del teu mar. El seu és un món petit, minúscul i fantàstic, fet de flors boscanes i animalons i el mar és massa gran, però malgrat tot, el somien cada dia. Les meves fades i follets , de riera i de gorgs blaus, voldrien ser estrelles i capbussar-se al mar, com les teves per poder veure de prop com són les estrelles marines.


                                                    BARQUES I ESTRELLES

                                                     L'estrella es mirava
                                                     a l'aigua del mar,
                                                     onades de plata
                                                     la feien ballar.

                                                     Un vespre va caure 
                                                     i al fons se'n va anar
                                                     perquè la cridava
                                                     l'estrella de mar.

                                                                Olga Xirinacs



Si hi voleu participar amb un post , feu-ho saber a la Júlia Costa :  jcostacod@gmail.com



divendres, 22 d’abril del 2016

PER SANT JORDI : UN CONTE

Sí, un conte, un conte que ja té uns quants anys i que en Gerard, el meu fill va voler convertir en un conte interactiu pel seu projecte d'Il·lustració. Ara l'ha volgut  adaptar  i malgrat  el temps esmerçat  potser no el podreu veure. Ell mateix fa la gran explicació de tot plegat en la pàgina de presentació del conte Si no tens tele, pinta't un quadre.
Us convido, doncs, a veure'l amb un clic  a la il·lustració

ABRILEJA



dilluns, 11 d’abril del 2016

AMB LA LLUM MÉS DOLÇA


Amb la llum més dolça
passejo mirades llamineres
en la claror més furtiva :
d'abril inquiet,
entre  nuvolades ventades
i un mix que no para quiet.

dijous, 31 de març del 2016

HA NASCUT AL MEU JARDÍ


I ha florit. Jo no li sabia. No li vaig plantar. Va néixer i créixer. Avui ha esclatat en rosa intens i un borinot s'hi passejava. L'he caçat sense fer-li mal, quan pasturava  pels estams, entre volada i volada, amb  clics de paparazzi consumada.
 Diria que és un presseguer, ho consulto a en Marià, però ca! No ho sap! A manca de la tècnica forestal de casa, cap a la  Viqui i  el seu  amic Geog... Van plens de imatges. Sí, és un presseguer. Si estem de sort i no glaça per l'abril, aquest estiu tindrem préssecs.

dilluns, 21 de març del 2016

DIA MUNDIAL DE LA POESIA


Un poema de Pilar Cabot adient per avui i per qualsevol dia:

                                                          Un dia qualsevol 

                                           Un dia qualsevol,
                                           la màgia d'un vers nou.

                                           La màgia d'un vers nou
                                           que il·lumina el teu fang,
                                           que bombeja la sang
                                           (sang roja, no cal dir)
                                           al cor (bum-bum) aquí,
                                           en un impuls ardit
                                           sota el claustre del pit.
                                           (Sentiu?  bum-bum bum-bum...)

                                           Un dia qualsevol
                                           la màgia d'un vers nou.


                                          Pilar Cabot.-La remor d'un molt antic silenci;  TÉMENOS edicions, Esplugues de Llobregat- Barcelona  2011.

dijous, 17 de març del 2016

17 DE MARÇ : DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET


REDUINT REDUCCIONS
(Petit homenatge a Segimon Serrallonga)

                                     No direm res, i ho direm tot
                                     SEGIMON SERRALLONGA

Puc atrapar paraules
per escriure;
però res no és veritat.
Són les mateixes paraules
de fa mil anys, de sempre repetides,
buides, inutils, estèrils.

                               ...

DIES FOSCOS

El bosc es revolta
i el vent despulla els arbres.
S'han amagat els ocells
i tot crida l'hivern.
Vindran dies foscos
i la mort caminarà per les carenes
i buscarà la vida soterrada.
El sol, amb molta calma,
misteriosament, ho despertarà tot.

Els homes no estimen el bosc,
no veuen els arbres despullats.
Viuen esclaus sense sol i sense calma.

                                       NAN ORRIOLS

Ocells petits.- Nan Orriols; Viena Edicions, Barcelona 2014.

diumenge, 13 de març del 2016

ENCARA EL SILENCI

A escena la simbiosi : paraula, música i gest. O millor dit , tres artistes jugant el seu paper, expressant alhora una mateixa acció, sentiment o emoció des de les seves disciplines particulars : teatre, música i dansa. Per mostrar, homenetjar i  alliberar silencis i dolors enquistats .
Només són dones * de Carmen Domingo dóna veu a cinc dones  durant la guerra civil i la repressió franquista. Basada en fets reals i dirigides per Carme Portacelli,  l'actriu Míriam Iscla  reviu amb paraules i gest  el testimoni dur d'unes dones  volgudament silenciades pel sol fet de ser dones. La força del cos en dansa de Sol Picó expressa el dolor del silenci encadenat, la por, l'amor, l'enyor...La música contundent de Maika Makovski  pren el rol de l'espectador o potser és la veu en off del moment, sense involucrar-se, relatora de fets, documentalista, la societat freda i inclement o exaltada segons el moment.
Obra massa dura , dèiem, i ho és. Encara el silenci ens agarrota l'ànima i busquem mil excuses per ignorar el mal que ens fa encara aquella guerra. I si algun silenci es trenca el trobem massa dur, i ho qëstionem o, sinó, banalitzem el discurs, depèn de qui ho entoma, depèn del bàndol.  A la meva colla hi ha silenci entre nosaltres i jo no m'atreveixo a trencar-lo.
Es mereixien un aplaudiment llarguíssim i el públic dempeus...però vam restar clavades al seient. Va ser una emoció sense llàgrimes i de silenci encara. SILENCI ENCARA

* us recomano el vídeo del col·loqui moderat per Lluís-Anton Baulenas amb autora, directora i artistes.

NO ÉS UNA ROSA QUALSEVOL



  Paraules i flors per acompanyar en el sentiment. Paraules per suportar el dolor de l'absència. Dol manifest : silent o desbocat. Dol compartit i viscut.
Oh,  si la rosa parlés! S'ha quedat sense perfum, calze d'amargors i sospirs, de llàgrimes amoroses.
L'he acollit amb recança, no era per mi. Una rosa, una flor, és una rosa i una flor. Aquesta receptora d'amor, dels que l'estimaven,l'ofrena d'agraiment d'amics i companys. Aquesta rosa és testimoni i companya d'un traspàs, en el comiat més sentit i per sempre.

dilluns, 7 de març del 2016

DEMÀ

Demà és el dia de la dona treballadora i aquesta dona que sóc està rebotada, per no dir una paraula més gruixuda.
Avui a la gimnàstica del Casal d'avis, una dona més jove ens retreia, a una colla de dones que la fèiem petar  després de la sessió, que no féssim res per a celebrar el dia de la dona.
Resulta que visc en un poble petit i el grup l'avis actius (socialment parlant i de cara la galeria) som més aviat àvies. Generalment  en aquestes activitats les dones ens mostrem més en la nostra salsa i si no és que per desgràcia som vidues, soles també prenem la iniciativa (ep, sempre hi ha excepcions, sempre!).
No ens cal celebrar, no ens cal reivindicar totes soles. Dones soles compartim bons moments de la nostra vida social i donem vida al nostre poble. Activem les nostres famílies.
Hi volem i necessitem, ara més que mai, també els homes, perquè el nostre és un món d'homes i de dones...a totes i per totes.


dijous, 11 de febrer del 2016

L'HIVERN A LA MIRADA

Veus l'hivern al paisatge*
que despunta primaveres,
amb la mirada tèrbola,
preludi d'hivern al cos.
Tanmateix,
violes blanques arran de camí
fan pessigolles a un cor
d'eterna primavera.


* Pel carrer major que m'inspira, un paisatge d'hivern  m'ha fet pensar en la poetessa de Folgueroles , Anna Dodas i Noguer (Folgueroles - 1962, Montpeller - 1986) i  el seu llibre Paisatge amb hivern.

divendres, 15 de gener del 2016

SALVADA


Avui, Roser, Peret, Nasi, Dolors, Ramon, Carmeta, Xavier...podeu estar contents. La vostra morera ( ai si parlés! què en diria?, de besades robades, de secrets i de converses, de quan els cansats que venien del tros s'hi ajaçaven... i per això és vostra i l'estimeu) es salva d'anar a terra. Adreçaran la carretera per l'altre cantó, perquè hi ha espai.
Els arbres a peu de camí i de carretera, ja fa temps que fan nosa. En aquesta lluita amb el trànsit rodat tenen les de perdre i sobretot si són vells i espècies foranes. Ho sento, seré antiga, conservadora...però no entenc el poc valor que se'ls dóna i menys en un territori rost com el nostre. És tan fàcil tallar un arbre! És tan fàcil plantar un arbre! Que visqui, però, ja són figues d'un altre paner.
Avui dia, dels roures i de les alzines, encara en fem llenya i  cal millorar la gestió dels boscos. Però  cal que l'administració vetlli pels exemplars centenaris i monumentals com si fossin relíquies, com tot el què és singular o en perill.
I en els pobles, què representen per nosaltres els arbres? Encara que tinguem el bosc a la vora, no sempre ho tenim fàcil per arribar-nos-hi. Nosaltres també ens fem grans i dissortadament no podrem gaudir de l'ombra dels magnífics plàtans del passeig, perquè ja no hi seran. Gaudirem del sol i els nostres fills i néts veuran créixer les alzines, amb lentitud. Algú recordarà amb nostàlgia l'avinguda de plàtans a la tardor i el trepig festiu de les fulles?
La fita medioambiental i ecològica  és  haver reconvertit les avingudes de plàtans(espècie forana) en avingudes d'alzines ( espècie autòctona) ?
 Perdoneu-me, no hi ha color!