Sí, ja en són catorze! I dius, com pot ser? Com passa el temps!
Catorze anys no són gaires, però per nosaltres, els lletraferits d'Olost, són molts. Som una colla jove perquè any darrera any , veiem com els petits es fan grans i per allò de tots els taps s'assemblen a les olles, queden tocats de la lletraferidura. Saba nova, dirien uns, amb noves maneres d'expressar-se i de dir.
Per altra banda, els grans creixem i madurem , literàriament parlant. Alguns fins i tot ens atrevim a volar sols i a escriure pel gran públic*. No és estrany perquè aquesta trobada anual ens esperona, és el cuquet de llum necessari per llançar-nos en el joc de les paraules escrites i ens atrevim a capbussar-nos en tots el gèneres : El conte, la poesia, el poema visual, l'assaig, la narració curta, la crònica, la novel·la...
Agraeixes aquesta colla que t'escolta i s'il·lusiona com tu. I et sents agombolat i amb ganes de tornar-hi un altre any. I, si alguna vegada l'afany transcendent em fa pensar que potser caldria obrir-se a més gent, el seny de ser una colla d'amics de lletres s'imposa. Com ens escoltaríem sinó?
Com les tertúlies literàries i els clubs de lectura aquestes trobades de lletraferits són per reivindicar i per imitar.
Portada de la revista d'enguany. La fotografia és de Júlia Potrony.
* Presentació del llibre " La mirada del voltor" de Ramon Breu a la biblioteca Joan Triadú de Vic.
dimecres, 27 de novembre del 2013
dimarts, 12 de novembre del 2013
EL CAMÍ BLAU
El camí blau
A Antonio Machado i a Walter Benjamin
Camino per la memòria.
Faig camí mentre camino.
Pels viaranys d'exili,
fujo del gris ensorrat del meu país esquerp.
Des del Cap Cervera,
el blau més blau em crida.
La tramuntana inclement neteja el rostre
d'aquest mar fred i metàl·lic.
El blau més blau em crida.
Els passos cansats,
desesperançats,
em porten a recer de la platja amiga.
Port amable i blau lluminós.
Malalt d'amor pel meu país,
deixo que el blau més blau
em bressoli per sempre:
-Adéu mare. Ja vinc.
L'esperança del sud llunyà,
vers altres mars, cap a ponent,
corre per camins silents i de pols.
Solitud vora el blau.
El blau més blau que et crida.
El pes de tot un poble
pels camins de la diàspora:
-Adéu amics, fins aviat.
I que la mar amiga em porti.
P.D. En companyia d'uns amics, que caminen camins de memòria, vam fer de Portbou a Cotlliure per homenatjar el poeta Antonio Machado Ruiz ( Sevilla, 1875 - Cotlliure, 1939) i el filòsof Walter Benjamin ( Berlín, 1892 - Portbou, 1940).
Vam recordar les persones que per culpa de les guerres es veuen obligades a fugir del seu país.
Fotografia de Montse Saldaña.
Etiquetes de comentaris:
camins,
en companyia,
volem ser
Subscriure's a:
Missatges (Atom)