dimarts, 5 de maig del 2015

ESCLAT IV

 

Pels amics i les amigues lletraferits, d'ofici o per amor a l'art.
Amb filosofia, especialment per l'Enrique. 
A mig matí, fa uns quants dies, arriben els abellerols.
-Que bé!- penso-Bon senyal!
En l'esclat de les pomeres,
abelles i jo
feinegem tot gaudint del sol solet.
- Zum zum!- fan les abelles de flor en flor.
Jo, de puntetes i mesurant qualsevol gest:
-Clic!. I les enxampo per sempre.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

8 comentaris:

  1. xavier pujol5 de maig del 2015, a les 15:58

    Les abelles toquen el violoncel.

    ResponElimina
  2. M. Roser5 de maig del 2015, a les 17:40

    És bonica la imatge de les abelles libant les flors...Però si li piquen a algú, tocarà " el dos", ràpidament...( que no és gaire poètic)...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Teresa Ribera5 de maig del 2015, a les 17:59

    Tens raó, M.Roser. Aquella història d'abelles que compartim de quan érem jovenetes, no és gens bucòlica.
    A sota les pomeres, si no tens problemes greus d'al·lèrgies amb les abelles, la poetessa, que ets, no hi hauria pas pensat. La primavera no ens deixa tocar de peus a terra.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas5 de maig del 2015, a les 18:50

    Els teus clics, ens porten el zum zum de les abelles tan a prop que el sento...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa Ribera11 de maig del 2015, a les 20:58

      Són unes models inquietes i sorolloses. Avisen per si de cas ens acostem massa.

      Elimina
  5. enriquecolla5 de maig del 2015, a les 18:51

    Gràcies Teresa.
    Et responc amb un haiku:
    Espuma al mar,
    intuición a la mente
    brillando vienen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa Ribera11 de maig del 2015, a les 21:01

      I, un :
      -Xin xin!- per les abelles feineres.
      Gràcies a tu.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)