Les ulleres a la bossa.
La gran vila minera lluita contra l'oblit.
El gran mercat ja no ven fruita ni cua de bou.
Testimoni d'un temps florit,
avui seu estiuenca del cante de las minas.
Noms a l'enrajolat que hi porten,
és el passeig de la fama
dels mestres que l'han guanyat.
Al capdavall i presidint-lo,
el monument al miner.
Carrer de l'Oblit a l'ombra.
Som sols i al sol.
Som sols al sol, però no oblidats.
ResponEliminaNi oblidem.
EliminaNo està clar si encara dormen o és realment un desert.
Millor que no ens oblidem... Mentre ens recordem els uns als altres, estarem menys sols.
ResponEliminaAquest nom em portava cançons antigues, resulta que distorsionades de tan antigues.Lluitem per no oblidar.
EliminaSi som sols al sol, vols dir que no estaríem millor a l'ombra? ( un acudit tonto)
ResponEliminaEncara que anem pel carrer del Olvido, aquest edifici tan preciós ens quedarà a la memòria. També és a Granada?
Bon vespre.
Ja tens raó, ja...Però érem turistes i hi érem poca estona. Calia aprofitar-ho. I al cap i a la fi, juguem amb les paraules.
EliminaÉs a La Unión.