Quan voldries que aquesta mar nostra
fos un miratge.
Quan voldries que al canyís hi niés la vida.
Quan voldries un veler amarrat
al club nàutic que fa malves.
Quan et sents mestressa d'un paradís perdut.
Quan l'aigua transparent reflexa un erm.
Quan la sorra fina i negra que trepitjo
és el magatzem tòxic* més gran d'aquesta mar.
*Portmán, Múrcia.
Per en Xavier i la M.Roser el Plany al mar de Joan Manuel Serrat.
Tan bonic que és el mar , quan l'aigua és tan clara que t'hi pots emmirallar...L'ésser humà, ha fet malbé moltes coses boniques de la natura i és en propi perjudici, perquè aleshores no es poden admirar...
ResponEliminaPetonets.
És una llàstima. Aquesta platja és bonica i l'aigua és clara. És una bellesa enganyosa.
EliminaCom diu el mestre Serrat:
ResponElimina"¿On són els savis
i els poderosos
que s'anomenen
(ai, qui ho diria!)
conservadors?
Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.
Quanta abundància,
quanta bellesa,
quanta energia
(ai, qui ho diria!)
feta malbé!"
Quina cançó és aquesta? No la tinc present.
EliminaQuina raó que té!
Teresa, aquesta cançó es diu Plany al mar i forma part del disc d'en Serrat, Fa vint anys que tinc vint anys, de l'any 1984...( em sembla) És molt bonica, però trista...
EliminaEn alguns recitals, el Serrat l'acostumava a cantar immediatament després de "Mediterráneo".
EliminaXavier i M,Roser, quan l'he sentida me n'he recordat. Actualitzo l'entrada i hi poso la música, d'un Joan Manuel Serrat molt jove.
EliminaFan pensar, el teu poema i els comentaris.
ResponEliminaD'això és tracta, fer pensar per veure si n'aprenem d'una vegada. Com si amb la poesia poguéssim canviar el món! Per si de cas, no podem deixar d'escriure'n.
Elimina