divendres, 21 d’octubre del 2016

" OH, QUE CANSAT ESTIC DE LA MEVA COVARDA, VELLA, TAN SALVATGE TERRA..."


Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

            Salvador Espriu , Assaig de càntic en el temple de El caminant i el mur

dijous, 13 d’octubre del 2016

PARLEM-NE


                                                             Fotografia de Maria Bosch

dijous, 6 d’octubre del 2016

DESVETLLANT MISTERIS

     
                                                                 ...ET  VOILÀ!!!