NOVA TROBADA DE MARIDATGE DE COPES DE POESIA A LLUÇÀ

Ens trobarem a Lluçà, al monestir, per un nou maridatge de Copes de Poesia servides per David Gomis de Cal Siller de Prats de Lluçanès i recitades per Vicenç Ambròs, Robert Juvé i una servidora.
Aprofitarem l'avinentesa per fer el nostre homenatge particular a la Pilar Cabot.
Serà el dissabte vinent, 29 de juliol, a 2/4 de 10 del vespre i de moment és tot el què puc dir.

PER SANT JOAN

Un record poètic  en la veu de Pilar Cabot, en la seva participació a Canigó, 125 veus.

PER L'ALTRA DIMENSIÓ

 *

Doncs després de passar-se una pila d'anys passejant-se pels calaixos de casa meva, ara fent bacaines ara remenant-ho tot, aquesta bruixa surt del calaix més amagat disposada a donar guerra i anar tant lluny com la imaginació de la que ho escriu , la porti. S'ha de dir que s'ha vist empesa per una colla d'estudiosos de la Memòria Històrica del poble de Perafita, que recuperen la tradició oral i desempolsinen calaixeres cercant fotos i documents antics o passegen pels corriols dels seus records més joves. Aquest conte ha sortit per entregues al Full de Perafita, la publicació mensual que és crònica de la vida perafitenca. L'últim capítol correspon a aquest mes i coincideix amb l'edició del conte en paper. Alguns ja sabeu que també el podeu llegir al bloc del  mateix nom La Bruixa de Perafita.

En Gerard BR li ha posat cara i ha donat forma a aquest conte de la vora del foc en una edició senzilla en blanc i negre tot recuperant  els qüentos o romanços de cec, o els plecs de fil i canya. També podríem pensar en els contes de la nostra infantesa, dels 50 i dels 60 del segle passat. Recordo especialment "Azucena", i també "El Capitán Trueno", per citar-ne algun.

És l'inici d'una nova o d'altres possibles col·leccions? Per descomptat que ens agradaria. Ara cal veure'n el resultat i l'acollida.

De moment aprofitem el marc de la Festa Major de Perafita per  presentar aquest primer conte i  tots els que puguin venir i que els anirem anunciant  a mesura que els tinguem a punt per la canya i el cordill.

Si teniu curiositat i no teniu mandra, ens trobareu el 2 de juliol a la Plaça de Sant Antoni de Perafita.

Porteu barret per si de cas el sol perquè aquell dia no té ganes de congriar cap tempesta que a la tarda també hi ha havaneres.

*Cartell del programa retocat i millorat per Jordi Freixa.

ÉREM MOLT JOVES

                                                                A la Pilar del Clam

Érem molt joves,
i ella,
a la ciutat dels sants,
ens rebia amb somriure obert,
les galtes rosades
i la mirada més viva.
Era una papallona gràcil
en un món gris,
que ens cercava entre prestatges,
els mots més bells,
trobats o rescatats d'un dur silenci.
Parlant,
en la tertúlia del Clam,
ens fèiem grans
i ens fèiem amics dels seus amics.
Versejant,
en la tertúlia dels poetes,
del vers jove i sempre jove,
n'era musa i bell exemple.
Avui, sempre insomnes,
els rossinyols refilen per ella.


El passat  19 de maig  va morir Pilar Cabot.

VERDAGUER I FOLGUEROLES

Cada mes de maig, quan la primavera esclata, Verdaguer reneix a Folgueroles ( perdoneu-me perquè Mossèn Cinto hi és ben present tot l'any, com el seu roser). S'empodera del paisatge i fa lluïr la Plana com mai. Els mots s'escampen pels blats onejants, pels camins i les rouredes. Cada flor un ullet del cel i l'infant més inquiet xerroteja amb els ocells. I  es fa el miracle de la Poesia, en la trobada més innocent magistralment contada, dita i cantada per veus d'ahir , d'avui i de demà. La veu de la mare cantant cançons ancestrals, explicant, recontant i inventat només per tu. Sons nous i sons antics refent una nova simfonia. Ens sentim poetes i som Verdaguer.
Així em va arribar Lo matí de ma infantesa, ahir, en les veus de Jordi Lara, Meritxell Gené i Guida Nona.
Però , la màgia de la Poesia verdagueriana, es respira a Folgueroles pels volts de cada 17 de maig, data d'aniversari del poeta i en una Quinzena literària plena d'activitats. Un poble que estima de sempre  el seu poeta i que el viu, des de ben petit, a casa, al carrer i a l'escola. I quan arriba el mes de maig Mossèn Cinto es fa gran i  és el Verdaguer que s'apodera de la Plana i ens posseix i esdevenim poetes de tot l'any.
 Enguany la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i el Museu d´Història de Barcelona (MUHBA) Casa Verdaguer de la Literatura de Barcelona, s'uneixen per la Festa Verdaguer i presenten un programa comú que aglutina les activitats de les cases se referència del poeta, del 18 de maig al 18 de juny, a Folgueroles i a Vil·la Joana (Vallvidrera) i  a la Pl. del Rei (Barcelona).

Us recomano La Plana de Vic, ara el mes de maig, sereu poetes i estimareu Verdaguer.

En la foto : Voliol voliol...Els jocs infantils. Poesia en la Festa Verdaguer a l'escola Mossèn Cinto de Folgueroles  i  els alumnes de P.4 i P.5.

AMB VI , LA POESIA

TORNARÉ CAP AL TARD*
Tornaré cap al tard,
amb la llum encesa de ponent
que il·lumina el teu jardí.
El nostre és un amor madur,
com els gotims més dolços
de la nostra festa tardoral.
Ara juguem tot esperant-los,
rera la parra del terrat.
Em poso arracades de cirera
i em pinto els llavis de maduixa.
Cerco, com qui no fa la cosa,
les mirades del teu blau més marí,
que em pinten encara les galtes
del gallaret més viu.

 I amb aquest poema, inspirat en la Roda poètica del juny de 2015 de la colla de poetes del bloc Itineràncies poètiques, m'estrenava  en una trobada de maridatge de vi i poesia, anomenat Copes de Poesia. Era el 20 d'abril a Prats de Lluçanès a la Sala de Cal Bach i en el marc de la Setmana Cultural.

David Gomis de Cal Siller, fou el tastavins que després d'haver dit el nostre poema ens omplia la copa i ens recitava les qualitats del vi.

Un Blanc del Terrer pel Sonet del mes de juny de Pere Vila i Espona (1922-2009), dit per ell mateix en un vídeo que obria la vetllada. Del camps d'espigues a punt de sega  del sonet de Pere Vila, Vicenç Ambrós en un sensual  capvespre amorós ens transportà a la platja i a la seva copa un blanc jove anomenat MC  Cala Morisca. I les cireres i les maduixes d'un terrat que mira a ponent i  amb la veu més greu de la colla de poetes , una servidora donava pas al color amb un Heravi  del Montsant. I la rauxa i la naturalitat d'un vi natural i per domesticar, rar de la Terra Alta "Nar i Tornar" pels versos naturals, sense embuts i arrauxats de Robert Jové. I el cava Rimarts 40  per " La noia que em va ensenyar a fer l'amor" de Josep Riera, brindis i colofó del maridatge. 
Se'ns va fer curt, poèticament parlant.
Si ens voleu veure, un clic a la foto us portarà a l'àlbum de fotos.

*Del bloc poètic compartit Itineràncies poètiques, juny de 2015

COPES DE POESIA

M'han convidat a maridar un poema amb vi i s'escau que hi ha un poema inspirat en un juny poètic ( al bloc col·lectiu Itineràncies poètiques) que diria que fa.            

Serà a Prats de Lluçanès el dijous 20 d'abril a les 8 del vespre a la Sala de Can Bach, amb el títol "Copes de Poesia". El poetes com els vins,  els descobrirem en el tast.

Un clic al banner de la Setmana cultural per tenir tota la informació ( vegeu el programa).