divendres, 24 de març de 2017

L' ALTRA DIMENSIÓ

Aquesta és l'entrada a l'altra dimensió : La Bruixa de Perafita, un conte de la vora del foc. Un clic a la imatge i ja hi sereu. 
          - AVANTI 

dimarts, 21 de març de 2017

A RECER

Amb un somriure de sorra,
la sorra arrecera el mar.
Amb la llum blava i l'escuma
m'arrecero al teu costat.

           Carme Rosanas

diumenge, 12 de març de 2017

VIOLER

Resilient.
-No volgueu veure l'entorn que m'agombola.
Deia el violer, un dia assolellat de març.
-Soroll constant que capola arbres i fa fugir els ocells.
Aviat no tindré amics que em facin ombra.
Ni flors que em facin companyia.
Ara visc en un erm de destrossa .
Les meves violes plorarien i no paren de repetir:
-On són les criatures? I, ara qui ens collirà?
Qui ens olorarà? Quina boca ens bressarà?
Som les últimes d'aquest indret:
El paradís de la Dolors, perdut.


dimarts, 7 de març de 2017

DONES

I encara les dones:
silents,
amagades,
amoroses,
esquerpes,
llunyanes,
ploroses
...          ...que criden,
                que  lluiten,
                que treballen,
                que agombolen.
Encara

diumenge, 19 de febrer de 2017

FRANCESCA

                                                                                          
A la mare:

Grogueges,
        en aquesta tardor tan nostra.
Has fruitat amb dedicació amatent.
A poc a poc
        i amb tendresa,
descobreixes les espigues a punt de collir.
Després et corsecaràs lentament,
però, tant se val,
sàpigues que t'estimem,
        aquesta teva plenitud,
a mans vessades.

dilluns, 30 de gener de 2017

VETLLADA EN BLAU


Edward Hopper, 1914, Soir bleu

    L'Antoinette mirava atentament l'home que de l'altre banda del bateau mouche no deixava d'observar-la. L'artista, era l'artista; no li sabien el nom. 
        L'escena, si fa no fa, es repetia des de començament d'estiu, en nits de lluna blava. Arribava a les onze tocades i cercava seient on dominés l'escena. Tot seguit demanava un got de pastís i una gerra d'aigua. Començava l'observació atenta dels personatges que curiosament solien ser els mateixos : l'Antoinette, per descompat, en Pierrot, el mariner, en Vincent, el capità, monsier i madama Sentiers.
Meticulós com era, cada nit es centrava només en un. Era un ritual sense altre moviment que servir-se i pendre's el pastís aigualit en petits xarrups mentre els seus ulls estudiaven, captaven i memoritzaven.
Pintava mentalment un quadre i escoltava amb atenció les veus , la música de l'acordió que s'allunyava, el frec de l'aigua... Set nits de lluna blava d'un estiu parisenc i no el van veure més.
        Fou Edward Hopper, l'artista? Gairebé ho donàvem per fet quan a la ràdio sonaven les primeres notes de Rhapsody in blue.

La meva segona col·laboració a 100 Relats Conjunts