Fa uns quants dies, amb la primavera esclatada, la Montse Aloy, la Cantireta, ens presentava la Flor Groga. Un conte de catorze anys, que ha llegit i segur que explicat, escampant la llavoreta de la paraula, en tantes ocasions com ha trobat el públic gran i petit disposat a escoltar-la. Enguany en l'abril de roses i lletres mil, el veu publicat en paper per Sibilam Edicions i curosament il·lustrat per Sílvia Bonilla. Ara la seva Flor Groga fa camí cap a comarques i ens arriba per correu. Serà el perfum de la flor o del llibre estoig de pol·len, la lectura és immediata. Un prat ple de flors, però ella és la Flor Groga, no és l'única però es fa veure. I amb quina sensiblitat emocionada i senzilla, ens retrata amb paraules la singularitat alegre de la diferència. És tan ella i tan especial que estima i és estimada al llarg de tota la seva vida de flor. Amb toc de flaire i color, la Flor Groga fa camí per la vida, fins esdevenir una llavor imperceptible agombolada en l'estoig amatent de la Cantireta. Allà va!
