ADAGIO TARDORAL

Doncs ja ha sortit del forn, de l'impremta, i  aquí us presento el segon llibre de poemes d'aquest blog. Amb un format i disseny com el primer Deixa estar les roses, aquest es diu Adagio tardoral.

 Els poemes són els compartits al blog des de l'estiu del 2015 fins l'abril del 2021.

Aquesta ocasió me l'ha prologat la Montse Aloy, cantireta i aquest Adagio ha quedat enriquit amb música. I és el valor intrínsec de la poesia, que a cadascú l'atrapa de manera particular i intransferible.

Vosaltres, blogaires, ja teniu experiència de lo motivadora que és la paraula de l'altre, quan la terra està adobada i receptiva.

Ara, esperem poder-lo presentar físicament el  diumenge 18 d'octubre en la 7a Trobada d'Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels llibres de Perafita.

Voleu venir?

7a TROBADA D'ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES A PERAFITA

Posem fil a l'agulla per a una nova trobada lletraferida a Perafita, la setena. Sembla que era ahir, aquell juliol de 2020 atípic i confinat, en el qual estrenàvem una festa de les lletres amb la nostra trobada singular. Al cap de dues edicions al Parc dels Gronxadors ens vam traslladar al de la Font Nova i vam canviar l'estiu per la tardor.

Ens fa il·lusió retrobar-nos en aquesta matinal de 9 a 1 del matí, mentre compartim xerrades, novetats, llibres, parades d'autor i de llibres de vell, tot esmorzant. Amb una segona part d'11 a 1, per dir, contar, llegir, narrar, presentar llibres o avançar projectes.

En un indret que ja és ben especial i estimat pels que repetim trobada. 

Un any més ens ho agombola amb la seva màgia, manetes i bon gust, la Caruca Ballesteros, autora també del cartell programa.

Si us engresqueu i voleu venir al Lluçanès per participar a la Trobada, m'ho feu saber per aquí o pel meu correu o sinó, ens veniu a veure.

 

PUNTILLISMES

 Puntualitza,

però no t'hi encantis.

La vida està feta de bocins.

LA SALA DE LES LLÀGRIMES

La sala de les llàgrimes

no sé si mai,

ha estat sala de rialles.

Fa un any de bon matí,

quatre globus s'enlairaven

             al teu cel.

Nosaltres posàvem

el cor a punt

per a l'última volada.

             Però, no!

Amant dels cels i de les ales,

has esperat amb paciència

poder-te enlairar amb helicòpter,

per emprendre aquest vol definitiu.

. La foto, l'últim cel des de terra que va veure en Marià. L'autora de la foto, la nostra filla Maria.

UN NOU LLIBRE DE POESIA A LA CUINA

 Dir-vos que després de tants silencis, motivats pels tràfecs de la vida i la inspiració segrestada, aviat, aviat tindrem un altre llibre de poemes. Són, en gran part, poemes d'aquest blog. I és que no els vull perdre, que tenir-los en paper i poder-los acaronar, és una il·lusió de la vida i un plaer.

De moment, no en diré res més, però, us ho volia anunciar.

CORREGIR PER REIVINDICAR

 Reivindicar que l'autora de la foto apareguda a L'Ilustration el 1939 de l'exili republicà pel pas de Colldares  a Prats de Molló, amb la família Gracia Bamala, pare i tres fills, acompanyats de Thomas Coll. veí de Prats, fou Hélène Roger-Viollet.

Ho he descobert fa poc, gràcies a l'amic Nan Orriols que em va passar un article de la Revista Rambla.

Per això us convido a llegir l'article i recuperar la poesia i la informació que l'acompanyava quan la vaig publicar en aquest blog. Dir que aquest poema amb la foto, surt al poemari Deixa estar les roses i per ignorància meva, no hi queda palès que la foto fos de l'Hélène. 

La reivindico perquè avui és 8 de març, però no sé si cal fer-ho. La seva obra parla per ella.I, potser, amb Roger-Viollet ja n'hi ha prou. O sinó, llegiu l'article Hélène Roger-Viollet: la lente indomable que capturó la historia a la Revista Rambla. També L'agència fotogràfica Roger-Viollet: més d'un segle d'història  als seus arxius   de la web Paris.

NOVA DATA DE LA PRESENTACIÓ A VIC