dijous, 26 de març de 2020

dissabte, 21 de març de 2020

SOL LLUENT

El vint del  2020,
caçava el sol lluent.
És al meu jardí.


Haiku per a una nova primavera.
Dia Mundial de la Poesia.

dijous, 19 de març de 2020

EL PARC DE LES MARGARIDOIES

Les margaridoies estan tristes.
- Què tindran les margaridoies? - ho deia la Fina, la princesa del parc, des de la finestra de casa.
- Margaridoia, Margaridoia  per què esteu tristes?- els cridava ben fort , abocada a la finestra.
-Fina, per què no vens? Fa dies que no us veiem , ningú ens cull ni ens olora ni ens trepitja. Estem avorrides, ja no ens sabem que dir. On són els nens i les nenes de Perafita? Què us heu enfadat?
- No! Ui, no! Som a casa tancats i no podem venir al parc a jugar. No ens podem acostar a vosaltres que us podríem infectar.
-Que trist i que avorrit! És tot tan silenciós!
-Sí, jo també trobo a faltar les amigues. Estic tipa de la tablet, de fer deures, de jugar a la cuit amb la mare ... I trobo a faltar les abraçades que van escasses.
-Saps Fina? He descobert uns quants ocells que no coneixia. Oh, i els conec per la veu! Amb les Margaridoies juguem a endevinar-los pels seus riu tiu tius.
- Saps què farem, Margaridoia? Cada dia sortiré a la finestra per dir-te bon dia i bona nit. Què et sembla, bonica?
-Fantaàstic! Quina alegria, sentir la teva veu, Fina. Gràcies, preciosa.
-Bona tarda, Margaridoia.
-Bona tarda, Fina. I, per molts anys!


dilluns, 16 de març de 2020

SILENCI : PAUSA

M'agrada la Joana Raspall en el seu poema Pausa:

Pausa
Cor meu, reposa,
i deixa que el silenci 
als sentits torni
el nom de cada cosa.
Vull dir "rosa" a la rosa.

dimecres, 8 de gener de 2020

EL PESSEBRE D'AVUI DIA

El pessebre d'avui dia
no té nen ni mare,
no sabem si s'han perdut
per la mar blava
o si no estan per passar fred
en una cova.
Hi ha dos patges que cerquen
els seus reis a la desesperada,
ves a saber on s'han ficat,
el món és tan ample!
Un pescador de canya
sense fil i sense ham,
pesca somnis en un riu
que no té aigua.
Mentre un cignes perduts
hi ballen puntualment,
en aquestes festes,
a ritme del Trencanous.
El pessebre d'avui dia
és un desert de marbre blanc i brut
amb unes figuretes de plàstic resclosit.
Pastors autosuficients
hi menen un ramat ben divers
i la pagesa porta a passeig la lloca
i dos pollets grassos
que no paren de fer piu piu.
Casetes minúscules s'enfilen
a les muntanyes més altes
tot cercant el verd escadusser.
Ah! I no esperis veure-hi ni rierols ni neu.
L'aigua no hi córre.
Vet aquí el meu pessebre d'avui dia,
és un pessebre reciclat
(com no! És la consigna).
O potser ja ho has endevinat?




dimecres, 1 de gener de 2020

dimarts, 17 de desembre de 2019

UN ADÉU

                                                                                              
                               Al  Santi

Un adéu pel novembre finit,
flors tardanes i sentors dolces.
Un esclat de llum és a migdia.
A reveure amor.