diumenge, 19 de febrer de 2017

FRANCESCA

                                                                                          
A la mare:

Grogueges,
        en aquesta tardor tan nostra.
Has fruitat amb dedicació amatent.
A poc a poc
        i amb tendresa,
descobreixes les espigues a punt de collir.
Després et corsecaràs lentament,
però, tant se val,
sàpigues que t'estimem,
        aquesta teva plenitud,
a mans vessades.

dilluns, 30 de gener de 2017

VETLLADA EN BLAU


Edward Hopper, 1914, Soir bleu

    L'Antoinette mirava atentament l'home que de l'altre banda del bateau mouche no deixava d'observar-la. L'artista, era l'artista; no li sabien el nom. 
        L'escena, si fa no fa, es repetia des de començament d'estiu, en nits de lluna blava. Arribava a les onze tocades i cercava seient on dominés l'escena. Tot seguit demanava un got de pastís i una gerra d'aigua. Començava l'observació atenta dels personatges que curiosament solien ser els mateixos : l'Antoinette, per descompat, en Pierrot, el mariner, en Vincent, el capità, monsier i madama Sentiers.
Meticulós com era, cada nit es centrava només en un. Era un ritual sense altre moviment que servir-se i pendre's el pastís aigualit en petits xarrups mentre els seus ulls estudiaven, captaven i memoritzaven.
Pintava mentalment un quadre i escoltava amb atenció les veus , la música de l'acordió que s'allunyava, el frec de l'aigua... Set nits de lluna blava d'un estiu parisenc i no el van veure més.
        Fou Edward Hopper, l'artista? Gairebé ho donàvem per fet quan a la ràdio sonaven les primeres notes de Rhapsody in blue.

La meva segona col·laboració a 100 Relats Conjunts

dijous, 19 de gener de 2017

GEL DE COLORS

Amb pinzellada grossa,
reflexes d'aigua
sobre el verd de la pícea.
Un cel enlleganyat s'hi capbussa.
Un mar de gel
empresona el verdet esgrogueït
i una munió de liles i blaus fulla
hi ha quedat ben atrapada.

divendres, 30 de desembre de 2016

EL COR DE LA TERRA


Cercava el seu cor i no el trobava.
Massa sovint l'ànima li queia als peus.
El va trobar, sí, en un terrer.
Dur i assenyalat per tots cantons.
Un any fa.
El cor pel pedregar.
Sense llàgrimes i en l'erm més eixut.
Lluny de cap platja amiga.
On, sinó?
El mar , el seu amic més dolç, plora impotent amb tanta mort .
I ella, que és mare, s'ha empassat les llàgrimes.
Vol apaivagar aquest immens dolor .
Desbordada ha perdut el cor i quan l'ha trobat era una pedra.



dimarts, 20 de desembre de 2016

UN ESTEL BRILLANT

Un estel brillant al cel,
surt per l'aurora
i l'Aurora l'hi ha penjat
un estel lluminós
al seu carrer.
- Bones festes, amic.
- Pau per tothom, amiga.

diumenge, 4 de desembre de 2016