PUNTILLISMES

 Puntualitza,

però no t'hi encantis.

La vida està feta de bocins.

LA SALA DE LES LLÀGRIMES

La sala de les llàgrimes

no sé si mai,

ha estat sala de rialles.

Fa un any de bon matí,

quatre globus s'enlairaven

             al teu cel.

Nosaltres posàvem

el cor a punt

per a l'última volada.

             Però, no!

Amant dels cels i de les ales,

has esperat amb paciència

poder-te enlairar amb helicòpter,

per emprendre aquest vol definitiu.

. La foto, l'últim cel des de terra que va veure en Marià. L'autora de la foto, la nostra filla Maria.

UN NOU LLIBRE DE POESIA A LA CUINA

 Dir-vos que després de tants silencis, motivats pels tràfecs de la vida i la inspiració segrestada, aviat, aviat tindrem un altre llibre de poemes. Són, en gran part, poemes d'aquest blog. I és que no els vull perdre, que tenir-los en paper i poder-los acaronar, és una il·lusió de la vida i un plaer.

De moment, no en diré res més, però, us ho volia anunciar.

CORREGIR PER REIVINDICAR

 Reivindicar que l'autora de la foto apareguda a L'Ilustration el 1939 de l'exili republicà pel pas de Colldares  a Prats de Molló, amb la família Gracia Bamala, pare i tres fills, acompanyats de Thomas Coll. veí de Prats, fou Hélène Roger-Viollet.

Ho he descobert fa poc, gràcies a l'amic Nan Orriols que em va passar un article de la Revista Rambla.

Per això us convido a llegir l'article i recuperar la poesia i la informació que l'acompanyava quan la vaig publicar en aquest blog. Dir que aquest poema amb la foto, surt al poemari Deixa estar les roses i per ignorància meva, no hi queda palès que la foto fos de l'Hélène. 

La reivindico perquè avui és 8 de març, però no sé si cal fer-ho. La seva obra parla per ella.I, potser, amb Roger-Viollet ja n'hi ha prou. O sinó, llegiu l'article Hélène Roger-Viollet: la lente indomable que capturó la historia a la Revista Rambla. També L'agència fotogràfica Roger-Viollet: més d'un segle d'història  als seus arxius   de la web Paris.

NOVA DATA DE LA PRESENTACIÓ A VIC

 

UN RECORD

 Fila i desfila.

Pinta i descoloreix.

El pas del temps.

Qui no es resisteix a deixar anar

un record que voleia al vent?

El nom ja no hi és.

Quan temps en fa?

Ressonen onades camí d'Eivissa.

Ressonen cants d'un orfeó antic.

I , aquesta vànova viatgera

voleiant al vent.

Abans de fer-ne parracs,

en vull fer un poema.

AJORNADA LA PRESENTACIÓ.

Ens sap molt greu , però hem d'ajornar la presentació del poemari Deixa estar les roses, avui a Vic a la llibreria Foster & Wallace. Cuideu-vos i cuidem-nos del vent!