dilluns, 23 de setembre del 2013

DIONÍS

Jo hi vull ser:
Quan l'esclat tardoral envaeixi la vinya,
quan el sarment curull de perles vellutades vessi,
quan l'aiguabarreig de color embriagui la mirada,
quan l'escalf dels ceps embolcalli aquest paisatge.
Reialme de Dionís.
Imagino i envejo 
rialles que s'escapen per entre els pàmpols verd i roig groguenc,
corredisses en la tarda assolellada i
els gotims més dolços compartits.
Bacus.
Per tu la natura fruita.


                                    Pel reialme de Dionís : La Rioja.

dimarts, 10 de setembre del 2013

LA BAULA LLUÇANESA

Demà, 11 de Setembre de 2013, la febre immortalizadora de moments únics ens farà fer milers de fotos, de vídeos...
El " jo també hi era" serà la frase més sentida.
Però la imatge del dia, la que val més que mil paraules, serà inabastable. Visible, potser, amb el Meteosat o, encara més, des de la Lluna. Qui la pogués veure!
I, quina imatge seria si tots els que demà ens mobilitzarem per A o per B però amb Catalunya al cor, ens donéssim les mans i ens estiréssim fent sardana. Fins on arribaríem?
No hi ha paraules, tampoc, per descriure l'emoció compartida. S'ha de viure i això és el que farem. Faci sol o plogui.
Nosaltres som la baula lluçanesa tan resistent i soferta. Hem pres el relleu d'aquells altres lluçanesos que van lluitar per la llibertat d'aquest poble. Malgrat els esforços per esborrar-ne el record  després de la desfeta del 1714 ...Ni una pedra va quedar en memòria dels Puig de Perafita; on hi havia el mas avui s'hi alça un castell noucentista. Prats repica les campanes cada 5 de Febrer, dia de Santa Àgata, per no oblidar la crema d'un centenar de cases de les cent noranta que hi havia en aquell moment. Les tropes filipistes comandades pel comte de Montemar en foren les responsables. Sant Feliu i Oristà també foren represaliades a foc.
Volem ser sense oblidar d'on som i d'on venim. Ni perdre res del que s'ha guanyat amb esforç ni suor. Som com som però hi cabem tots, com sempre.
Una cadena oberta i que no tanca. Donant la mà als del nord i als del sud i si algú s'hi vol afegir l'hi donem entrada.

M'ha donat la mà un blog tan dolç com Ensucrat i jo la dono amb molt de gust a l'Ester de Vivències d'una mare .

P.D. de l'endemà :
El testimoni sentit de la baula lluçanesa:



divendres, 6 de setembre del 2013

EL BLOG ENLLAÇAT PER LA INDEPENDÈNCIA

Ens agrada donar-nos les mans i vet aquí una proposta virtual. La paraula enllaçada. Una vegada més els blocaires fent pinya en aquest món que ens apropa i ens fa col·laborar encara que no ens haguem vist mai.
Avui m'he enllaçat i m'han enllaçat : PER LA INDEPENDÈNCIA.
Si tens un bloc també t'hi pots apuntar aquí
Fem la cadena ben llarga!

El meu article del dia 10 : LA BAULA LLUÇANESA.
Dono la mà a l'Ester de Vivències d'una mare