A la colla de la Biblioteca d'Olost
Per Sant Jordi van florir els lilàs.
Van sortir de mare.
Perfumats et saludaven pel carrer major.
A la tertúlia dels poetes,
un ventot inoportú feia voleiar
el ram més ufanós.
Versos per tu,
de l'ànima*.
Els lilàs de Salvat -Papasseit,
sempre han tingut enveja de les roses.
No sé perquè!
El lleu aire que tremola a les flors
deixa sentors tan subtils
que l' espero amb candeletes.
Lilàs i poemes.
Quina diada!
A mi m'enamoren els lilàs. No haurien pas de tenir enveja de ningú. Són preciosos, de perfum delicat... Eren la flor preferida de la meva mare i sempre me la recorden.
ResponEliminaAquest any tenen una ufana increïble. A mi m'agraden molt.
ResponEliminaEls records amb flors són un bàlsam per l'ànima.
Per tu lilàs, poeta.
Penso que cap flor hauria de tenir enveja de cap altra, totes tenen el seu color que ens alegra la vista i, sobretot els lilàs , un perfum que ens envolta de la màgia de la pimavera...
ResponEliminaBon vespre.
Suposo que tot ve de la florida única i esplendorosa dels lilàs. Les roses ens regalen una florida llarga.
EliminaPotser també és la varietat de colors de les roses que les fan ser les reines dels jardins.
El perfum dels lilàs m'agrada.
Bona nit i lilàs.
Que bonic el poema, i també la foto.
ResponEliminaPel carrer major i pels jardins, semblava que et cridessin tot dient:
Elimina-Retrata'm, si us plau!