dijous, 31 de març del 2016

HA NASCUT AL MEU JARDÍ


I ha florit. Jo no li sabia. No li vaig plantar. Va néixer i créixer. Avui ha esclatat en rosa intens i un borinot s'hi passejava. L'he caçat sense fer-li mal, quan pasturava  pels estams, entre volada i volada, amb  clics de paparazzi consumada.
 Diria que és un presseguer, ho consulto a en Marià, però ca! No ho sap! A manca de la tècnica forestal de casa, cap a la  Viqui i  el seu  amic Geog... Van plens de imatges. Sí, és un presseguer. Si estem de sort i no glaça per l'abril, aquest estiu tindrem préssecs.

dilluns, 21 de març del 2016

DIA MUNDIAL DE LA POESIA


Un poema de Pilar Cabot adient per avui i per qualsevol dia:

                                                          Un dia qualsevol 

                                           Un dia qualsevol,
                                           la màgia d'un vers nou.

                                           La màgia d'un vers nou
                                           que il·lumina el teu fang,
                                           que bombeja la sang
                                           (sang roja, no cal dir)
                                           al cor (bum-bum) aquí,
                                           en un impuls ardit
                                           sota el claustre del pit.
                                           (Sentiu?  bum-bum bum-bum...)

                                           Un dia qualsevol
                                           la màgia d'un vers nou.


                                          Pilar Cabot.-La remor d'un molt antic silenci;  TÉMENOS edicions, Esplugues de Llobregat- Barcelona  2011.

dijous, 17 de març del 2016

17 DE MARÇ : DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET


REDUINT REDUCCIONS
(Petit homenatge a Segimon Serrallonga)

                                     No direm res, i ho direm tot
                                     SEGIMON SERRALLONGA

Puc atrapar paraules
per escriure;
però res no és veritat.
Són les mateixes paraules
de fa mil anys, de sempre repetides,
buides, inutils, estèrils.

                               ...

DIES FOSCOS

El bosc es revolta
i el vent despulla els arbres.
S'han amagat els ocells
i tot crida l'hivern.
Vindran dies foscos
i la mort caminarà per les carenes
i buscarà la vida soterrada.
El sol, amb molta calma,
misteriosament, ho despertarà tot.

Els homes no estimen el bosc,
no veuen els arbres despullats.
Viuen esclaus sense sol i sense calma.

                                       NAN ORRIOLS

Ocells petits.- Nan Orriols; Viena Edicions, Barcelona 2014.

diumenge, 13 de març del 2016

ENCARA EL SILENCI

A escena la simbiosi : paraula, música i gest. O millor dit , tres artistes jugant el seu paper, expressant alhora una mateixa acció, sentiment o emoció des de les seves disciplines particulars : teatre, música i dansa. Per mostrar, homenetjar i  alliberar silencis i dolors enquistats .
Només són dones * de Carmen Domingo dóna veu a cinc dones  durant la guerra civil i la repressió franquista. Basada en fets reals i dirigides per Carme Portacelli,  l'actriu Míriam Iscla  reviu amb paraules i gest  el testimoni dur d'unes dones  volgudament silenciades pel sol fet de ser dones. La força del cos en dansa de Sol Picó expressa el dolor del silenci encadenat, la por, l'amor, l'enyor...La música contundent de Maika Makovski  pren el rol de l'espectador o potser és la veu en off del moment, sense involucrar-se, relatora de fets, documentalista, la societat freda i inclement o exaltada segons el moment.
Obra massa dura , dèiem, i ho és. Encara el silenci ens agarrota l'ànima i busquem mil excuses per ignorar el mal que ens fa encara aquella guerra. I si algun silenci es trenca el trobem massa dur, i ho qëstionem o, sinó, banalitzem el discurs, depèn de qui ho entoma, depèn del bàndol.  A la meva colla hi ha silenci entre nosaltres i jo no m'atreveixo a trencar-lo.
Es mereixien un aplaudiment llarguíssim i el públic dempeus...però vam restar clavades al seient. Va ser una emoció sense llàgrimes i de silenci encara. SILENCI ENCARA

* us recomano el vídeo del col·loqui moderat per Lluís-Anton Baulenas amb autora, directora i artistes.

NO ÉS UNA ROSA QUALSEVOL



  Paraules i flors per acompanyar en el sentiment. Paraules per suportar el dolor de l'absència. Dol manifest : silent o desbocat. Dol compartit i viscut.
Oh,  si la rosa parlés! S'ha quedat sense perfum, calze d'amargors i sospirs, de llàgrimes amoroses.
L'he acollit amb recança, no era per mi. Una rosa, una flor, és una rosa i una flor. Aquesta receptora d'amor, dels que l'estimaven,l'ofrena d'agraiment d'amics i companys. Aquesta rosa és testimoni i companya d'un traspàs, en el comiat més sentit i per sempre.

dilluns, 7 de març del 2016

DEMÀ

Demà és el dia de la dona treballadora i aquesta dona que sóc està rebotada, per no dir una paraula més gruixuda.
Avui a la gimnàstica del Casal d'avis, una dona més jove ens retreia, a una colla de dones que la fèiem petar  després de la sessió, que no féssim res per a celebrar el dia de la dona.
Resulta que visc en un poble petit i el grup l'avis actius (socialment parlant i de cara la galeria) som més aviat àvies. Generalment  en aquestes activitats les dones ens mostrem més en la nostra salsa i si no és que per desgràcia som vidues, soles també prenem la iniciativa (ep, sempre hi ha excepcions, sempre!).
No ens cal celebrar, no ens cal reivindicar totes soles. Dones soles compartim bons moments de la nostra vida social i donem vida al nostre poble. Activem les nostres famílies.
Hi volem i necessitem, ara més que mai, també els homes, perquè el nostre és un món d'homes i de dones...a totes i per totes.