dijous, 23 de juliol del 2015

ARBRE AMIC


Ploro per tu, sí per tu, que jaus a terra,
segat,
mort.
Amic,
jo ho puc explicar,
que em vas parar de cop,
quan adormida de cansament no controlava el vehicle.
Ploro per tu,
víctima innocent,
del poc seny d'aquest sàpiens prepotent,
que arrabassa vides
i no té aturador.
Eres vell, amic, i bell,
però això no serveix.
La teva caiguda , ai las!, és preludi de l'erm a la terra
i no plorar-te, preludi d'ànima morta.

Imatge de la tala realitzada a Perafita el 7 de Gener de 2014 per les obres de millora del Passeig de Sant Agustí. En tallaren 12. Publicat en aquest mateix bloc Els plàtans del meu poble

Ploro perquè no n'hi ha prou, o sinó, valoreu-ho vosaltres mateixos:
* Llegiu i digueu aquí
Si en teniu ocasió, llegiu l'article de Rafel Poch a La Vanguàrdia d'ahir,22 de Juliol, "Canal sense plàtans"

10 comentaris:

  1. Això ja es va fer en la dictadura franquista, en queden molt pocs, com aquests que acaben de tallar tristament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això no s'acaba i hi ha poca consciència i sensibilitat paisatgística.

      Elimina
  2. Veure que tallen arbres , em fa molta tristesa, són una part important de la natura i tots tenen la seva història , alguns d'una llarga vida.
    Puc entendre que vulguin millorar la seguretat, però potser cal buscar alguna altre solució que no malmeti el paisatge...El problema és que per aquestes carreteres , la gent corre més del compte si se les coneix i algú i deu haver deixat la pell...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa plorar de veritat i més quan veus el materialisme que s'ha apoderat d'una part de la gent del territori i que no es valora prou el patrimoni natural.
      Estic amb tu que es corre massa i no sempre a consciència. Hi ha hagut accidents tristament famosos.

      Elimina
  3. Fa molta llàstima que es tallin arbres centenaris per eixamplar carreteres.
    Et parlaré de fa més de 50 anys quan van fer-ho a la carretera de Cervelló. Jo era petit i em va saber molt de greu.
    En aquella època l'excusa va ser per seguretat. La gent s'hi ha seguit morint. d'accident o de pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'excusa és la seguretat, però hi ha altres interessos. Hi ha molt trànsit, sovint de camions i tractors més grans del compte.
      Es van perden la fesomia de molts pobles. No hi ha prou sensibilitat...som la terra tan salvatge que deia l'Espriu.

      Elimina
  4. GRACIES PER EL FANTASTIC POEMA.PLORO AMB TU

    ResponElimina