Vet aquí on em portaren els gegants emplomallats del Montseny:
Un mini paradís perdut
camèlies en flor
guaita sota la marquesina
passeig de xiprers
escala de sirenes
somni noucentista
un jardí de les hespèrides a la Costa Brava.
Encara a la platja amagada :
"...sapore di sale,
sapore di mare,
sapore di te." *
* Sapore di sale, Gino Paoli.
Jardins de Santa Clotilde? Potser m'equivoco, però la foto me'ls ha recordat molt. Vaig ser-hi aquest estiu passat.
ResponEliminaL'has encertada!
EliminaEncara hi ha trossets de paradís escampats per casa nostra.
Un jardí amb un final musical.
ResponEliminaÉs un paradís amb música.
EliminaO hi ha paradís sense música?
Quins records i quines músiques i una fantàstrica finestra marinera...
ResponEliminaPetonets.
Érem unes nenes ...
Elimina