-Segueix les petjades i arribaràs a cala iaia - li havia dit tot convençut- No té pèrdua!
La pobre noia va tenir un esglai quan va veure la muntanya de sorra i la munió de camins petjats que la creuaven.Confosa no sabia quin triar. Va optar per enfilar-se a la cresta de la duna per orientar-se.
Un cop a dalt, bosc espès per totes bandes i ni cases, ni pobles ni ciutats.
I què ho fa que quan la mestra explicava com orientar-se amb el sol no escoltava mai?- pensava amb llàgrimes als ulls.
Era tard i fosquejava. Espantada es va asseure a la sorra.
Tot plegat de dins el bosc surt esperitat el llop carregat amb un cistell.
-Ja vinc, Caputxeta! - li deia amb udols- Porto el sopar que ens ha fet la iaia. I doncs, que et sembla aquest mirador per veure la pluja d'estels?
La meva contribució als RC Relats de la Carme ( de la Carme Rosanas)
Un bon relat, un llop que li agrada mirar el cel i els estels i segur que també udola a la lluna...
ResponEliminaPetonets.
Ja en pots estar segura. És un romàntic de pel·lícula.
EliminaJO vull un llop com aquest. Que faci rellotges de la sorra on som.
ResponElimina:-)
Pobret! El vols fer treballar o que se'l mengi la duna?
EliminaQuè be!!! Hi ha llops que poden canviar per mirar els estels buscant la vermella. caputxeta?NO DEIXEM DE OMPLIR EL CEL D'ESTELS.
EliminaEn aquest món hi ha gent (perdó! llops) per tot. I sempre hi ha sorpreses agradables. Aquest llop no es va resistir a la pluja d'estels.
EliminaAixò, això...Necessitem nits estrellades.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEi! Com m'agrada aquest llop i com m'agrada que sigui romàntic de pel·lícula i que ajudi la caputxeta.
ResponEliminaGràcies per participar, Teresa!!! M'enduc l'enllaç...
Tinc debilitat per les Caputxetes i els llops (de tota mena). Però quin llop resisteix una pluja d'estels? I , en companyia de la nineta dels seus ulls? Ah!
Elimina