dimecres, 16 de setembre del 2015

RECÉS EN BLAU

...per prendre volada,
per salpar ben aviat,
per empaitar bells nords,
per rebre  i donar.
Vora la mar.
Recés en blau.
L'espera.


dissabte, 12 de setembre del 2015

PLE COM UN OU

Ple com un ou. Sense poder-nos moure, ni acabar d'entrar ni de sortir del nostre riu blau. Sortit de mare, expectant i intentant entendre el què es deia per megafonia. El clam era total i potent per sobrevolar helicòpters i per arribar a l'altra banda del món. Prou ens sent qui ens vol sentir i no hi ha pitjor sord que qui no hi vol. Impossible de comptar els que érem, els nombres es van quedar curts en escreix. Molts es van quedar atrapats a les entranyes de la terra, la línia 1 del metro col·lapsada. Els que des del matí ja érem a ca l'amiga de dos carrers més amunt, refiats, ens vam haver de quedar a la vora. Tanta gent, tant color, tants mitjans, UN POBLE...Com pot ser que no ens vegin?

dijous, 10 de setembre del 2015

AMB DUBTES I UN CANSAMENT INFINIT

Groc, vermell, blau, blanc.
Banderoles dels que "no creiem en les banderes".
I em pregunto :
On ens porta aquesta festa de colors?
Compensa, potser, el dolor
d'aquells 11 de Setembre?
Em dol encara 
tant d'esforç
i
el patiment de tants,
per ser qui som
a casa nostra.