Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camins. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de març del 2022

BEN RETROBAT, AMIC

                    A Josep Riera, poeta d' Oristà

Ben retrobat, amic.

El teu poema ple de sol

a l'hora calenta del nostre estiu,

m'aviva el cor i m'enfila noves paraules.

Com nou, també, és el camí que avui reprenc.


                I, el poema de Josep Riera :

¿L'heu vist el sol del migdia com s'abraona

sobre els camins indefensos, com vesteix l'era

de foc, com travessa la palla dels barrets

sense folre? Jo l'he vist atiant la serp

al taló dels condemnats a pobres, cridant

les noies a despullar-se el cos, predicant

la luxúria com un pecat molt sucós!

A canvi, ens madura els blats, encén la sang

dels amants, tempta les verges i el sedueix

la fresca d'una entrada, un call silenciós,

un got d'aigua d'argent, la volta ample del pou,

jeure sota la parra. 

                         Com aigua a tesa.-Obre Poètica Completa, Josep Riera ; Editorial Cal Siller, 2021


dilluns, 10 de maig del 2021

LA CASA DELS ARBRES

 

Quatre parets a redós de quatre plançons,

caseta del bosc.

Protectora de vides

que han crescut i s'han escapat

per la teulada que no hi és,

saltant la llinda.

Algú dubte de la superioritat

del regne vegetal?


dijous, 11 de febrer del 2016

L'HIVERN A LA MIRADA

Veus l'hivern al paisatge*
que despunta primaveres,
amb la mirada tèrbola,
preludi d'hivern al cos.
Tanmateix,
violes blanques arran de camí
fan pessigolles a un cor
d'eterna primavera.


* Pel carrer major que m'inspira, un paisatge d'hivern  m'ha fet pensar en la poetessa de Folgueroles , Anna Dodas i Noguer (Folgueroles - 1962, Montpeller - 1986) i  el seu llibre Paisatge amb hivern.

divendres, 6 de novembre del 2015

EL NIVELL DE L'ONADA

El nivell de l'onada.
Més propera :
més imponent i abassegadora.
Comença imperceptible
i acaba indescriptible.
L'horitzó,
el meu somni vell,
s'allunya.
Tres onades :
una de gran,
una de mitjana 
i una de petita,
em fan l'horitzó inabastable.

                         (24-4-1994)
Foto : La platja de Zarautz

dimecres, 16 de setembre del 2015

RECÉS EN BLAU

...per prendre volada,
per salpar ben aviat,
per empaitar bells nords,
per rebre  i donar.
Vora la mar.
Recés en blau.
L'espera.


dilluns, 4 de maig del 2015

FINESTRA AL PARADÍS


Vet aquí on em portaren els gegants emplomallats del Montseny:
Un mini paradís perdut
camèlies en flor
guaita sota la marquesina
passeig de xiprers
escala de sirenes
somni noucentista
un jardí de les hespèrides a la Costa Brava.
Encara a la platja amagada :
"...sapore di sale,
sapore di mare,
sapore di te." *


* Sapore di sale, Gino Paoli.

dimecres, 4 de febrer del 2015

dimecres, 21 de gener del 2015

ON SÓN LES ENCANTADES?

                                                          Per l'amic Pep Soci

On són les encantades?
I el faune més savi que conreava la feixa?
Rialles d'enllà del temps
ressonen en nits de lluna plena.
El més vell es mira l'estol de goges
que ballen i canten tot fent bugada.
De matinet seran ses germanes.
Les grans amb galledes de roba blanca 
i la petita encalçant papallones.
Les fades de l'hort
gormandes de les cireres més dolces,
s'esmunyen camí enllà.
La del brinyoliquer plora.
Ni faune, ni aloges ...
-I, doncs? Què us pensàveu?
La font és perduda.

diumenge, 14 de desembre del 2014

SENYAL AL CAMÍ


Pels volts del molí.
cerco empremtes velles,
però en aquest senyal hi endevino
 la mà curiosa d'un infant.

Per la Riera de Sorreigs, Desembre de 2014.

dimarts, 30 de setembre del 2014

PER UN MOMENT, M'HE OBLIDAT DE LES ROSES


Per un moment, m'he oblidat de les roses.
Camino sense veure el cel ni la terra.
Sóc en un túnel incert,
on els sentiments més vius 
conviuen en un garbuix impossible. 
Només un llarg camí d'anys en companyia
pot asserenar-me.
Sé que al revolt,
 i després de l' encegament sobtat, les roses, 
ves per on,
m'esperen.
Flaire i color. 
Com les estimo!