dijous, 13 d’agost de 2015

UN CEL D'OLI I UN RECORD PER EN BUNSEN

En Bunsen va ser alumne meu a l'escola de Sant Bartomeu del Grau quan tenia onze anys.
Feia pocs anys que havia arribat de Laos amb la seva família tot fugint de la guerra.
Manetes com era, feia avions caça amb marqueteria ( en tenim una reproducció en ferro a manera d'escultura al terrat de casa i  s'intueix a la foro).
En Bunsen va morir d'accident de moto. No sé si tenia vint anys.

4 comentaris:

  1. Teresa,

    els alumnes acaben sent branques nostres. Quan ells moren ens les arrenquen. Fa mal.

    Rep una abraçada ben forta,

    Montse

    ResponElimina
  2. És ben cert, Montse.
    Mira que ja fa temps, però tenim moments per recordar-los. Ser mestra et fa viure intensament els altres i les seves emocions.
    La seva mort i la d'un altre alumne, en Yassin, fa menys temps, m'han fet pensar molt en allò de " no era la seva hora".

    ResponElimina
  3. Teniu raó les dues, els nostres alumnes acaben sent una part de nosaltres i les seves penes i alegries , són les nostres...
    Molt jove aquest noi, penso que les motos ens estan deixant sense uns joves que tenien tota la vida per viure, ho sento.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I aquell cuquet afectiu amb els alumnes s'enyora.
      Sobreviure una guerra i morir-te d'un accident és molt trist.
      Records

      Elimina