dilluns, 8 de juny del 2015

QUATRE GATS VERMELLS



Quatre gats vermells s'ho miraven.
Conscients que eren
només
quatre.
Expectants
davant un camp immens.
Pensant que potser eren els últims.
És trist tenir arrels i no cames,
dos camps enllà hi ha concentració.
Són milers
inconscients de la seva abundància excepcional.
És una sort tenir arrels i no cames.
La desolació i la uniformitat
campa arreu.
Aquí quatre gats
allí a milers.