diumenge, 27 d’octubre del 2013

UNA PASSEJADA TARDORAL

 

Atreveix-te a endirsar-te en aquest món groc.
De natura que lluita contra el fred que atrapa l'ànima i encongeix el cor.
El sol juga amb les fulles i els deixa, abans d'emprendre viatge cap al sud,
 el seu caliu lluminós.

En record de la meva iaia Margarida, pel Passeig Maristany de Camprodon.


Un clic a la foto.


dijous, 24 d’octubre del 2013

VERD I GROC PER L'EDUCACIÓ

Ens pintem o ens posem els colors per reivindicar, per reclamar, per defensar. Sembla una guerra de colors. I hem escollit el color, el groc i el verd, tenint en compte la seva càrrega simbòlica o només  visual.
Més enllà, però, d'aquesta reivindicació visual i simbòlica, hi ha una necessitat de defensar l'EDUCACIÓ, perquè ja no es tracta de salvar escoles en particular (això tocarà fer-ho més endavant sinó es reacciona d'una vegada) siguin públiques o concertades. Toca reclamar poder EDUCAR amb tots els ets i uts i que l'admistració no renegui dels seus deures a l'hora de garantir aquest dret universal que és l'EDUCACIÓ. De mica en mica, entre retallada i lleis passades de moda ens volen portar una altra vegada a la desídia i a l'empobriment intel·lectual de fa segles. Podem ser pobrets i alegrets però la pobresa amb mísèria educativa...és que no es pot permetre!

dimarts, 22 d’octubre del 2013

ART A MADRID

T'hi passeges i penses que és una ciutat senyora. Digna " de la villa y corte". Aquest plàtan bicentenari n'és un testimoni. Tot i ser una ciutat gran, dóna la sensació que és una ciutat per viure-hi. Els seus parcs et conviden a quedar-t'hi, a passejar-t'hi  o a anar-hi de pícnic.
El motiu d'aquesta escapada a Madrid va ser artístic : anar a veure el musical El Rey León i fer una visita al Museu del Prado. I em vaig emocionar als dos llocs.
 L'art més actual a dalt de l'escenari em va fer saltar les llàgrimes des del primer moment. Ens va deixar empremta, ens va tocar l'ànima i voldries que els infants de casa teva no se la perdessin per res del món. Quins artistes! I em refereixo a tots, músics, cantants, ballarins, escenògrafa, directors de tot, titellaires, maquilladores, tècnics de so...i perdoneu els que no cito.
El Prado és la trobada amb el passat, o això et penses. Admires les mans i el geni artístic de cadascun dels pintors. No dónes l'abast amb els ulls. Se t'esgota la mirada. I jo, que voldria ser pintora, penso que ja no hi sóc a temps o que no em val la pena. Quins cronistes, els pintors! Com són testimonis del seu temps, súbtils a vegades o punyents d'altres. Retratistes de realitats contraposades. Ens continuen parlant en un silenci a base de color i pinzellades. I és en aquest moment quan t'adones que el món no ha canviat tant i encara menys les persones. Alegria, tristesa, dolor, depressió...Joventut i vellesa. El món dóna voltes i som alfa i omega alhora. I amb emoció i cansament ja no pots continuar i te'n vas amb l'esperança de tornar-hi.
Deien que" París bé val una missa" i jo penso que Madrid  també.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

OH, AMOR! DOLÇA RUTINA

Oh, amor! Dolça rutina.
De tant fer camí junts, 
ja no m'encanta la llum primerenca que lluu als teus ulls de mar;
ni aixeca onades per perdre-hi els sentits;
ni els bosc més verge i amagat
somou desitjos de quedar-m'hi amb tu per sempre.
Veus més joves o noves
m'atrauen des del fons de la vall. 
Crida de vida que a voltes amb tu comparteixo.
Oh, dolça rutina meva!
Com viuria sense tu?

divendres, 4 d’octubre del 2013

BONICA BONITA BEAUTIFUL, PERÒ BUIDA


Valgui, la metàfora.
La meva rentadora sembla nova, però està espatllada.
Excés de calç a l'aigua; un mal endèmic del nostre territori. Potser, un abús o mal ús de la màquina. Barreja de robes de diferents teixits, textures, colors i de grau de resistència. Canvi de sabó, suavitzants, anti-calç,  remeis de l'àvia, novetats del mercat per fer més blanca i resplendent la bugada. Mescla inconscient, al cap i a la fi, de productes químics, però moderna i segons els últims dictats dels entesos publicitaris...Càrrega excessiva, per allò de l'estalvi d'aigua i etc. etc..
Resultat final : La rentadora espatllada.
Bonica bonita beautiful, però buida.
Pels nostres companys i companyes mestres de Ses Illes.
Mestres en vaga per defensar l'Escola Pública de qualitat. Avui l'Escola Mallorquina és al carrer per l'ús i el mal ús del poder.
A l'escola tot hi cap, diuen i s'hi esmercen els qui tenen la paella pel mànec.
I , companys, no és això!