Sobre la piscina
papallones blanques
un drac de gel alena.
Teresa
Si el drac de gel
alena flama
tot ell es fon.
Carme Rosanas
El drac ara dorm
i guarda la flama al cor.
Gaudeix de l'hivern.
M.Roser Algué
dilluns, 28 de desembre del 2020
dilluns, 21 de desembre del 2020
PEL BOSC AIGUALIT.
Passejo la mirada
pels boscos aigualits,
on hi suren mapes de verdet
i la picea més alta
hi cerca les antípodes.
Passejo la mirada
per un mirall que pesca cels
i si el sol de migdia hi pica l'ullet,
l'aire més fi, li fa pessigolles.
dissabte, 12 de desembre del 2020
dijous, 5 de novembre del 2020
PASTORA DE NÚVOLS
Som a la porta,
a punt d'emprendre volada
amb qualsevol fulla.
Pasturarem les estrelles
o sinó,
pels indrets encara verds de la Terra.
O no?
Potser t'estimes més
els ocres canviants
que envolten l'oasi?
Serem aquell airet fresc
que amoixa els somnis.
dissabte, 31 d’octubre del 2020
AMB EL CALIU TARDORAL
Amb el caliu tardoral
bressolem la mirada,
amanyaguem el cor.
La Carme Rosanas diu:
De tants colors
en fem una flassada
d'abrigar l’ànima.dijous, 16 de juliol del 2020
CINQUÈ CONTE DE FIL I CANYA DE LA BRUIXA DE PERAFITA
Alguna cosa es cou a dins l'armari. L'Aseret, la bruixa de Perafita fa prop d'un any que s'hi va ficar i no surt...
El proper 23 de juliol al matí i en el marc de la trobada d'escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres, presentaré el cinquè conte de fil i canya "L'Aseret dins de l'armari". Il·lustrat per Gerard BR.
Estem a l'expectativa per tot plegat. Que l'Aseret surti de l'armari i que nosaltres ho poguem gaudir en el Parc de les Margaridoies.
Mentrestant podeu entrar a l'altra dimensió d'aquest blog i fer uns quants tastos del conte. Comenceu per l'entrada del 13 de juliol.
divendres, 10 d’abril del 2020
TENIM JARDINS
Tenim jardins
de primaveres esclatades.
Tenim jardins
de primaveres amagades.
Tenim jardins
de primaveres oloroses.
És la vida que crida vida.
És la crida de l'oreneta
tot just arribada.
Tenim jardins
en terrats alçats
d'un silenci regalat,
on en el cel més blau
s'hi passegen núvols blancs.
En el jardí més senzill
hi pasturen marietes,
hi lluquen males herbes
i noves jardineres s'hi estrenen.
És la vida que crida vida.
A la finestra assolellada
hi germinen faves i pèsols,
també hi creix el julivert.
Cantarella de vida
quan el marro és l'adob.
-Àvia estimada!
Tenim jardins.
Seguint el fil de l'Helena, la Carme, l'Anna, dins Itineràncies poètiques i sobre el Covid 19.
diumenge, 5 d’abril del 2020
dijous, 26 de març del 2020
dissabte, 21 de març del 2020
SOL LLUENT
caçava el sol lluent.
És al meu jardí.
Haiku per a una nova primavera.
Dia Mundial de la Poesia.
dijous, 19 de març del 2020
EL PARC DE LES MARGARIDOIES
- Què tindran les margaridoies? - ho deia la Fina, la princesa del parc, des de la finestra de casa.
- Margaridoia, Margaridoia per què esteu tristes?- els cridava ben fort , abocada a la finestra.
-Fina, per què no vens? Fa dies que no us veiem , ningú ens cull ni ens olora ni ens trepitja. Estem avorrides, ja no ens sabem que dir. On són els nens i les nenes de Perafita? Què us heu enfadat?
- No! Ui, no! Som a casa tancats i no podem venir al parc a jugar. No ens podem acostar a vosaltres que us podríem infectar.
-Que trist i que avorrit! És tot tan silenciós!
-Sí, jo també trobo a faltar les amigues. Estic tipa de la tablet, de fer deures, de jugar a la cuit amb la mare ... I trobo a faltar les abraçades que van escasses.
-Saps Fina? He descobert uns quants ocells que no coneixia. Oh, i els conec per la veu! Amb les Margaridoies juguem a endevinar-los pels seus riu tiu tius.
- Saps què farem, Margaridoia? Cada dia sortiré a la finestra per dir-te bon dia i bona nit. Què et sembla, bonica?
-Fantaàstic! Quina alegria, sentir la teva veu, Fina. Gràcies, preciosa.
-Bona tarda, Margaridoia.
-Bona tarda, Fina. I, per molts anys!
dilluns, 16 de març del 2020
SILENCI : PAUSA
Pausa
Cor meu, reposa,
i deixa que el silenci
als sentits torni
el nom de cada cosa.
Vull dir "rosa" a la rosa.
dimecres, 8 de gener del 2020
EL PESSEBRE D'AVUI DIA
no té nen ni mare,
no sabem si s'han perdut
per la mar blava
o si no estan per passar fred
en una cova.
Hi ha dos patges que cerquen
els seus reis a la desesperada,
ves a saber on s'han ficat,
el món és tan ample!
Un pescador de canya
sense fil i sense ham,
pesca somnis en un riu
que no té aigua.
Mentre un cignes perduts
hi ballen puntualment,
en aquestes festes,
a ritme del Trencanous.
El pessebre d'avui dia
és un desert de marbre blanc i brut
amb unes figuretes de plàstic resclosit.
Pastors autosuficients
hi menen un ramat ben divers
i la pagesa porta a passeig la lloca
i dos pollets grassos
que no paren de fer piu piu.
Casetes minúscules s'enfilen
a les muntanyes més altes
tot cercant el verd escadusser.
Ah! I no esperis veure-hi ni rierols ni neu.
L'aigua no hi córre.
Vet aquí el meu pessebre d'avui dia,
és un pessebre reciclat
(com no! És la consigna).
O potser ja ho has endevinat?
dimecres, 1 de gener del 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)