Resilient.
-No volgueu veure l'entorn que m'agombola.
Deia el violer, un dia assolellat de març.
-Soroll constant que capola arbres i fa fugir els ocells.
Aviat no tindré amics que em facin ombra.
Ni flors que em facin companyia.
Ara visc en un erm de destrossa .
Les meves violes plorarien i no paren de repetir:
-On són les criatures? I, ara qui ens collirà?
Qui ens olorarà? Quina boca ens bressarà?
Som les últimes d'aquest indret:
El paradís de la Dolors, perdut.