Per l'amic Pep Soci
On són les encantades?
I el faune més savi que conreava la feixa?
Rialles d'enllà del temps
ressonen en nits de lluna plena.
El més vell es mira l'estol de goges
que ballen i canten tot fent bugada.
De matinet seran ses germanes.
Les grans amb galledes de roba blanca
i la petita encalçant papallones.
Les fades de l'hort
gormandes de les cireres més dolces,
s'esmunyen camí enllà.
La del brinyoliquer plora.
Ni faune, ni aloges ...
-I, doncs? Què us pensàveu?
La font és perduda.
L'abandonament ha foragitat les goges.
ResponEliminaI afloren els records més alegres. I s'enyoren les persones i el passat feliç.
ResponEliminaQuan te'n vas encara hi deixes la presència.
Recordo una ombra que vas retratar.
Com ens ajuden les imatges quan ens falten paraules per definir aquest dolor d'absència!
Si la font( com moltes) ha quedat abandonada, les encantades hauran fet el farcell per dedicar-se a buscar-ne alguna altra, on l'aigua encara i brolli clara i fresqueta i els permeti empaitar papallones...
ResponEliminaPetonets.
Realment ho tenen difícil. El grau d'abandonament en alguns llocs, és considerable. A vegades, fem poemes per no plorar.
ResponElimina