" Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
..."
Paraules del poeta illenc Miquel Costa i Llobera per "Lo Pi de Formentor".
Avui, amb el seu permís, el de Maria del Mar Bonet i Música de Poetes de la UOC ,comparteixo la música . I amb el permís de la Sàlvia de Cocentaina, un reguitzell d'abraçades il·lustrades que curiosament, avui, ens regala en el seu bloc Pinzellades al món.
jajajaja... estem unides per fils poètics i il·lustrats, no ho podem remediar. M'encanta el poema.
ResponEliminaMoltes besadetes amb fulles noves de primavera
És ben veritat, això dels fils poètics. I els arbres màgics que ens acullen en una abraçada. I la llengua poderosa que ens agermana.
EliminaI una altra abraçada
Una de les meves cançons preferides de la Maria del Mar Bonet. En aquest cas, de les poques que coneixia el poema abans de que el musiqués. Una vegada, fa molts anys, a finals dels 70's del segle passat el va dir Maria Matilde Almendros a Ràdio 4.
ResponEliminaI abraçar un arbre sempre és agraït. Si pot ser, sense samarreta.
Aquesta alzina em té el cor robat. I aquesta vegada que la van abraçar amb les amigues i els amics va ser especial. Compartir un arbre és compartir un tresor i tornar a l'infantesa.
ResponEliminaUna alzina preciosa i unes lletres que sempre
ResponEliminaperduren en el Cor de les Ànimes Nobles.
Una Abraçada.
Gràcies.
Gràcies als arbres i a aquest temps de primavera que ens sorprenen i ens fan viure.
EliminaRecords
Diuen que si t'abraces a un arbre, aquest t'encomana la seva força i això et fa més feliç...Les alzines són molt mediterrànies!
ResponEliminaPetonets.
Oi tant! Els arbres grans ens agombolen i les alzines velles són unes grans marasses.
EliminaUna abraçada