divendres, 30 d’agost del 2013

EL JARDÍ DE LA CARMETA


El jardí de la Carmeta és tan petit!
És un món petit.
Floreix tot l'any.
La Carmeta, des de que se'n va anar de Cal Ferrer, al mig del poble, i va deixar la botigueta que hi tenia, exemple d'un altre món petit amb una mica de tot, es va refugiar en aquest jardí.
En poc més d'una trentena de metres quadrats hi concentra hort i jardí. Hort amb hivernacle : un parell de tomaqueres , dos enciams, quatre alls i unes quantes cebes. Diríeu que és el precursor més fidel de l'hort urbà. Tot plegat per a ella sola, ja en té prou. Quan en Joan, el seu home, últim ferrer de Perafita, era viu, no era pas gaire diferent, però, alguna mongetera potser i dues pebroteres.
Al racó més arrecerat pel julivert.
Per l'aigua no patiu. Arrambada a la cas un dipòsit recull l'aigua de la pluja.
Per anar de la porta a l'altra banda d'aquest hort - jardí no hi vas pas en línia recta. Un corredor laberíntic per sota d'una perera, rosers, xinxilles i lilàs entrellaçats i esporgats a mida justa. Tot a mesura del pas de la Carmeta. Passejar-s'hi és un seguit de sentors i colors, boïnors d'abelles quan fa sol i coloraines voladores quan les papallones.
Al bell mig d'aquest oasi florit, una taula rodona i dues cadires. Al cim, l'olla vella amb consolves.
Les estacions hi fan estada, al jardí de la Carmeta. Tot l'any florit. Ara és temps de setembres, pilariques, galdirons i crisantems...i encara, amb la bonança, hi trobes alguna rosa de tardor amb les fulles escadusseres tocades pel roig.
Ja ha collit les peres i la marialluïsa.
La Carmeta prepara la terra de l'hortet. Treu les herbes, cava i adoba. Bledes, dues coliflors, escaroles per l'hivern. D'aquí quatre dies recollirà les fulles mortes, embolicarà el cactus de la torratxeta perquè no es refredi a l'hivern.
Tot esperant el bon temps les plantes més valentes trauran lluc i resistiran el vent del nord i la glaçada.
En un jardí tan ple hi pots trobar de tot. La Carmeta ho sap. La vivor i l'esclat d'aquest raconet de món és seu i només seu. Mentre tingui salut i il·lusió hi ha vida assegurada i una munió de plantes de jardí que en pocs llocs trobaries.
De dones com la Carmeta que no se'n perdi la mena.
Que petit i bonic, el jardí de la Carmeta!

dilluns, 19 d’agost del 2013

DES DE RIPOLL


Des de Ripoll,  t'envio una postal.
Es diu Camí i és fet amb les mans.
Cap de setmana plujós i una posta de sol lluçanesa.

P.D : Fins el dia 25 d'Agost  Homes de Ferro : 7 maneres de dialogar amb el metall ; al Museu de Ripoll.

dimecres, 14 d’agost del 2013

-WHATS... QUÈ?

Saps? Fa un parell de dies que no visc sinó en un neguit, que em té, literalment, enganxada al mòbil.
Fins ara m'havia resistit. He sigut de les que no volia telèfon mòbil.
Acostumades, les de la nostra edat, en la nostra joventut, a anar pel món sense telèfon i sense telèfon a casa (hi havia centraleta de telèfons al poble i només quatre privilegiats en disposaven de fix). La nostra independència era total, quan érem a estudiar a la ciutat, i la dependència familiar controladora era, sortosament, només el cap de setmana.
-Ai! El mòbil! Ara començo a entendre aquesta munió de joves, i no tant joves, que en les trobades familiars, al restaurant, a la reunió, al concert, davant la tele...i a qualsevol lloc del món, amb un desfici insaciable no paren de moure els dits polzes talment les taquígrafes del Congrés.
El cuquet de la comunicació, la fam de ser i estar a mil llocs a l'hora, de captar amb aquesta mini càmera el moment i esbombar-lo als quatre vents.
I jo, que m'he fet poeta per expressar emocions, estic al·lucinada amb aquest llenguatge a base de carones que riuen, ploren, suen, s'estressen, petonegen, fan llengotes... i et diuen en un tres i no res com estàs; o amb una simple imatge pots felicitar o no dir res perquè l'altre et comunica que està volant.
Fa dos dies que no visc. Em sento, a les meves seixanta (i...) primaveres, com una adolescent que no pot viure sense les amigues i que no veu l'hora de deixar-les ( a l'hora d'acomiadar-nos ens passàvem l'estona acompanyant-nos a casa. Quantes coses teníem a dir-nos!)
Amb el whats... em passa això!
No sé si és bo o dolent. No sé si ho resistiré.
De moment és un revival i un no parar. És l'estiu i tinc tot el temps pels amics.

M'AGRADEN LES ROSES


dissabte, 10 d’agost del 2013

LA MORT ALTRA VEGADA


Fins on et porta la que fila?
Fas camí amb ulls oberts i passa ferma
i, en un senzill revolt,
t'espera, resolta.
Et sorprèn.
Sempre sorprèn.
Dius : Adéu amor.
I l'amor es queda sola.
Sola.

A l'amic Lluís Picas i Currius

dimecres, 7 d’agost del 2013

OFICI

De l'ofici de terrisser en podem gaudir sortosament i, si més no, en unes quantes fires que anyalment  es celebren al nostre país i també arreu de l'estat.
Terrissa o ceràmica, pisa o majòlica...En un ofici ancestral. El més antic, potser? L'art del fang, de l'argila...Terra, fang.
La necessitat i les manetes dels primers humans ens van facilitar la vida en una quantitat de recipients d'infinitat de mesures i utilitats. De la sitja neolítica al vas votiu o a la ceràmica fina vidriada i historiada..
Un  passeig per Argentona en la seva Festa del Càntir, per Sant Domènec el 4 d'Agost, ens permet descobrir gent d'ofici : terrissers i ceramistes. Alguns de tradició familiar que adaptant-se als nous temps i moda continuen oferint les peces de la seva tradició terrissera. Veurem la ceràmica més decorativa, original i artística on les peces més antigues també fan acte de presència en les parades dels brocanters.
El càntir protagonista de la festa té un museu dedicat a Argentona i és de visita obligada. Descobrireu tot el que volíeu saber del càntir.
Enguany podem veure dues exposicions d'una qualitat artística excepcional : La ceràmica colonial cusqueña (Perú) recuperada de Julio Gutiérrez a la Casa Gòtica ( oberta fins el 18 d'Agost) i  Peschiamo tutti nello stesso mare d'Ivana i Saura VIGNOLI ( fins el15 de Setembre) al Museu del Càntir.
Un clic a la foto i podreu veure unes quantes fotos.

dissabte, 3 d’agost del 2013

DISSABTE




Permeteu-me un " Retalleu i enganxeu " del Diccionari català-valencià-balear (Alcover i Moll) en l'edició digital de l'Institut d'Estudis Catalans :

" DISSABTE...
|| 3. Conjunt d'operacions de neteja de la casa, que les dones solen fer en dissabte, però que també fan en altres dies de la setmana (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. limpieza, baldeo. Parex que ses dones han fet es gran dissabte, Roq. 8. Si hagués tingut un esteranyinador prou llarg..., amb quin daler hi hauria fet dissabte!, Pons Com an., 99. La noya alterava el curs de la setmana, fent dissabte en lo dilluns, y anava... d'un quarto a l'altre ara ab l'esteranyinador, ara ab los espolsadors, Vilanova Obres, iv, 19. Dirigia els dissabtes del casal i ajudava a Donya Mència a fer resolis i confitures, Víct. Cat., Mare Bal. 49. Fer dissabte general: fer una neteja molt minuciosa de la casa (Empordà).
                                                                                                                                       ..."

divendres, 2 d’agost del 2013

RESSEGUEIXO CAMINS


Ressegueixo camins que s'esvaneixen.
Les passes em porten al fangar 
on senyoregen amb un esquelleig continu
i no són la vaca cega.
Inútilment cerco el corriol
que menava a la font.
Ja ho sé que ja no raja!
Petjades d'anys
serven sota l'herbassar.
Inútilment somnio rialles
d'encantades omplint el càntir.
Avui sóc jo, blanca,
qui trenca l'harmonia
d'aquest bosc salvatge.