-Jo ja ho he fet : He transcendit el meu temps.
Amb aire teatral deixava caure una grana de flor de nit.
Els signes del temps eren prou clars:
Un cor d'abelles pasturava el nesprer florit.
Era un tres de novembre que havia començat plorant,
escombrat per la tramuntana a mig matí,
lluïa sol i neu a l'horitzó pirinenc.
I l'ombra del pare, amb somriure sorneguer, pontificava:
-Innocent! Oi tant, que transcendim,
perquè som pols. Som pols d'estrella!
