diumenge, 28 de desembre del 2014

...PEL MEU AMOR PETIT

                                                                 
                                                Poema publicat a Itineràncies poètiques

Cançó de bressol pel meu amor petit
                                       
                                                Elna

El meu amor petit
s'adorm,
li canto cançons suaus
a cau d'orella.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

El meu amor petit
fa nones,
en un bressol que és nou 
cobricel d'estrelles.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

 

dissabte, 27 de desembre del 2014

VEUS DINS LA BOIRA

Amic, amiga ,
Hi ha llocs de pau.
On el silenci
t'envolta.
Pares l'orella
i al fons,
on el cotó fluix
s' esfilagarsa,
 sents lladruc i clapits.
rum-rum d'un motor,
i el xiscla d'un corb
que s'envola.
Quan vulguis,
amic i amiga,
t'hi acompanyo.

dimarts, 23 de desembre del 2014

VEUS LA BOIRA

Veus la boira com neix.
Nuvolades fetes de la saor de la terra.
I aquest punt de contacte
i lluminós.
Avui amb bona companyia
empaitava boires.
Volia caçar-les
quan salten de l'altiplà a la plana.
Aigües avall al cor de la boira.
 i prop del petit embassament
un punt de llum rosada.
Era el sol matiner.
Quan em pensava que em perdria,
un senyal de llevant:
A Orient naixia un nou dia.

diumenge, 14 de desembre del 2014

SENYAL AL CAMÍ


Pels volts del molí.
cerco empremtes velles,
però en aquest senyal hi endevino
 la mà curiosa d'un infant.

Per la Riera de Sorreigs, Desembre de 2014.

diumenge, 7 de desembre del 2014

UNA ROSA PER LA VERO

Sí, per la Vero, la nostra jardinera.
Primeres neus al Cadí. El sol solet d'aquest llarg estiuet de Sant Martí  floreix encara.
La fotografia caçada al vol com les papallones ocres itinerants i poètiques que fan sardana.
L'Isidre, en Joan i la Vero, cap al migdia faran esporgada. Adéu tardor, adéu poncella.
L'última rosa, abans del fred viu, llueix en un gerro de la Vero.

dimarts, 11 de novembre del 2014

dijous, 6 de novembre del 2014

VOTARÉ PER TU

AVI

Tinc la memòria d'una nena de 10 anys.
De la mare quan va acabar la guerra.
Tinc la memòria d'una nena de 10 anys.
La meva quan es va morir l'avi.
Malgrat tot, el vaig poder conèixer.
Recordo que em portava a futbol,
de com repartia sifons amb el carretó
i de les cançons que ens cantava:
A la ciutat de Lleida,
n'hi ha una presó;
de presos mai ni manquen,
petita, bonica.
Prou n'hi porta el baró,
lireta, liró “
L'avi.
Pagès.
Sense terra.
Sense llibertat.
Era un bon home.
El record de la mare quan tenia 10 anys.
En memòria de Josep Icart i Puig

dissabte, 25 d’octubre del 2014

UN MÓN FELIÇ AMB LLIBRES

El divendres, 24 d'Octubre ens vam trobar els clubs de Lectura de les Biblioteques del Lluçanès a Santa Creu de Jutglar, a la seu del Consorci. És la segona trobada i , com la primera, ha estat un veritable plaer.
Les nostres bibliotecàries estimen els llibres i els viuen intensament. Convertides per una estona en guies d'un dels llibres més impactants del s.XX : Un món feliç (1932) d'Aldous Huxley.
Reconvertiren la sala d'actes del Consorci en un veritable laboratori  on els embrions alfa, beta, delta ...feien la xup-xup en els  tubs d'assaig i nosaltres seguint les directius de l'autoritat més gran en aquell món tant organitzat fèiem i desfèiem. Bé, un xeflis per acompanyar  la tertúlia, on no ens faltava el soma (nuvolets de caramel), la droga obligatòria per a la felicitat inqüestionable i obligatòria. Però el salvatge ens tornava a lloc, o,si més no, ho intentava.
La veritat i la felicitat. Un món mancat de sentiments,on no es pot estar mai sol. De persones condicionades genèticament i des del bressol. Un món on Déu no hi fa falta perquè es tenen totes les necessitats cobertes. On la por a la mort no existeix.
Vam parlar dels paral·lelismes amb el nostre món pel que fa al condicionament envers els altres, la dependència i el consumisme.
Personalment em va agradar tornar a llegir aquest llibre. Intens i profund, les relectures et constaten que és un dels clàssics del segle passat i que el món feliç que ens pintava s'assembla força, en alguns aspectes al nostre present. Ciència-ficció, el món que voldríem, la felicitat ? On som? On anem? Què diria Aldous Huxley , avui?

diumenge, 12 d’octubre del 2014

PILARICA DEL TERRAT

   Des del terrat una postal floral. Després de la pluja. Un mirall de cel i verds trencats. Món petit. Esfera saltimbanqui. Pampallugadissa i juganera. La pilarica s'hi rabeja.

dijous, 2 d’octubre del 2014

ES DIU BARBARA

Si, li he posat Barbara. Barbara per l'artista de les gotes i les teranyines, de les flors i els paisatges amb tons d'aquarel·la. Descoberta gràcies als amics de la xarxa. Barbara Gałczyńska , poetessa, escriptora, pintora i fotògrafa.
Un estiu plujós ens permet jugar amb les gotes  i la llum. Mirades i llums distants, com les flors i els paisatges que ens bressolen.
Per tu, Barbara!

Fotos de Barbara Gałczyńska

dimarts, 30 de setembre del 2014

PER UN MOMENT, M'HE OBLIDAT DE LES ROSES


Per un moment, m'he oblidat de les roses.
Camino sense veure el cel ni la terra.
Sóc en un túnel incert,
on els sentiments més vius 
conviuen en un garbuix impossible. 
Només un llarg camí d'anys en companyia
pot asserenar-me.
Sé que al revolt,
 i després de l' encegament sobtat, les roses, 
ves per on,
m'esperen.
Flaire i color. 
Com les estimo!



dilluns, 25 d’agost del 2014

NOCTURN MANRESÀ

Nit, llum.
Esqueix de Lluna.
La pluja al vidre.

Tercets des de l'hospital.

dissabte, 23 d’agost del 2014

PLUJA MANRESANA

Pluja a ciutat. 
Aigua que s'escola.
Llàgrimes d'esperança.

Tercets des de l'hospital

dissabte, 16 d’agost del 2014

NOCTURN MANRESÀ II

Ciutat il·luminada.
Entre tu i jo :
un vidre.

Tercets des de l'hospital.

diumenge, 10 d’agost del 2014

SI FOS TIEPOLO

-Si fos Tiepolo - diu un petit príncep -
les meves roses,
s'emmirallarien cada dia 
en un blau cel cristal·lí.

dimarts, 22 de juliol del 2014

BEL FIORE


Si sabés el teu nom, Bel Fiore.
Bel Fiore repetida.
Sota l'arbust que mena a la caseta, veig
 retalls de cel i verd intens
que et gronxen, Bel Fiore.
La pluja nocturna,
t'ha deixat el vestit immaculat.
T'has mudat per mi o pel meu amor,
Bel Fiore?

dimarts, 15 de juliol del 2014

LLUM D'ESTIU

Sou les cuques de llum del matí,
perles de rosada
a les fulles del roure novell.
Tot fent l'ullet sembreu d'estels
el boix i la sajolida
i m'heu omplert els ulls de llum.

                                                                        Llum d'estiu, II
                                           Així com Penèlope;Edició Cal Siller, Prats de Lluçanès 2006

dijous, 10 de juliol del 2014

M'HE PERDUT

M'he perdut
en la nit més estelada.
De Lluna nova.
El xut de l'òliba
i el respir compassat
de la quitxalla.
Dolça música.
Mentre la brisa suau
s'esmunyia sota el teu llençol.
Fresca esgarrifança
enmig de l'amorosa abraçada.

diumenge, 22 de juny del 2014

ESTUDIAVA LES ESTRELLES AMB TU

 Estudiava les estrelles amb tu,
només per estar al teu costat.
Eren nits d'Agost o de Desembre,
quan la Lluna, divertida, rau amagada
i el cel és un festival d'estels.
La teva mà forta i sàvia,
assenyalava Cassiopea 
i dibuixava en el buit,
circuits invisibles d'estel a estel.
Jo aprenia a fer callar el cor,
que volia anar-se'n amb tu
a milers d'anys llum.
I m'embadalia conformada
mirant com espurnejava 
l'univers sencer
en el cel blavíssim  dels teus ulls.

diumenge, 15 de juny del 2014

898 KM.,UNA OLYMPUS I UN TELÈFON, 13 MESOS MÉS TARD


De Córdoba i de Monistrol de Calders.
L'artista desconegut o desconeguda. O potser són dos artistes?

dissabte, 31 de maig del 2014

CAMPANADES DE RECORD


  A Olost i arreu de Catalunya, el diumenge 8 de Juny  tocaran les campanes en record d'aquells que han estimat la llengua, els llibres i la natura. Com el poeta Mossèn Cinto, de qui la data de la seva mort, el 10 de Juny de 1902, assenyala El Dia de la Memòria al calendari des de fa dos anys. 
Olost es prepara per fer-se'n ressó amb un seguit  d'activitats artístiques i poètiques al bell mig de Plaça i a peu dels campanars. Cants i poesia per recordar els joglars de la terra.
Més informació al web de El Dia de la Memòria aquí

Foto del Festeig de 25 anys dels Gegants d'Olost, 2012.


dijous, 1 de maig del 2014

EL TEATRE QUE ET TOCA L'ÀNIMA

No n'explicaré l'argument i ni tan sols en diré gaire res. Em queixaré a l'estil milonga, i potser dic un disbarat.
"Un trozo invisible de este mundo" de Juan Diego Botto és d'aquelles obres de teatre que et sacsegen l'ànima entre rialles i drama. A l'escenari allò que no volem veure, de massa repetit per desgràcia i que anem acceptant com a inevitable.
 Els dos protagonistes, el mateix Juan Diego i Astrid Jones, i en cinc peces curtes, ens porten a ser  el sense papers, l'immigrant de la construcció, la mare africana perseguint el somni europeu, l'exiliat polític, el somniador de móns millors, la solitud i la malaltia del sense papers al primer món...
L'ànima dels artistes traspua emoció viscuda i records entomats. Sacseja. Plores mentre aplaudeixes. Com espectadora penses que voldries que avui l'Atlàntida fos plena i que el públic més jove superés el vell. 
El bon teatre i les llengües, quin bé cultural en perill!




dimecres, 23 d’abril del 2014

LA ROSA QUE VULL

Una rosa, 
mig desclosa? 
Roja,
de sang,
d'amor.
Roses
i més roses. 
Roges,
de sang,
i sobretot,
d'amor.

dilluns, 7 d’abril del 2014

dilluns, 17 de març del 2014

DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET : 17 DE MARÇ

 Perquè has vingut han florit els lilàs 
i han dit llur joia 
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i es bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

Joan Salvat-Papasseit

dissabte, 8 de març del 2014

PER NOSALTRES, LES DONES

I pels homes que ens vulguin acompanyar.
Seria un poema per avui,
dona.
Un poema de bella estructura,
de rimes i cadències harmòniques,
de temps esmerçat i amb autocomplaença.
En una paraula, pels anomenats entesos (amb perdó!):
Perfecte.

Però, no.
No és així.
No puc, però, tampoc vull.
Ni tinc temps ni tampoc n'hi vull esmerçar.
Em surt la rebel·lia,
la diferència ¿?
i el plaer més íntim.
No em vull oblidar:
Ni de la flor del meu balcó,
ni de dir bon dia a la veïna.

dimarts, 25 de febrer del 2014

NOVA SABA


Sí, nova saba. La saba d'un nou Pi de les Tres Branques arribat de Campllong, Castellar del Riu, i  plançó  de l'altre, el primigeni Pi de les Tres Branques glossat per Jacint Verdaguer i tants d'altres poetes.  Des del dijous, 20 de Febrer que és a La Damunt de Folgueroles, prop de l'ermita.
Nova saba d'una colla de plançons de Mossèn Cinto, els seus hereus, li van donar la benvinguda cantant. Veus de la terra s'alçaven amb força i les mans més joves s'afanyaven a omplir el llit de terra que acull el nouvingut.
Nova saba i esperança per a la terra, la nostra i la de tots. Il·lusió renovada que no defalleix i que en una nova Festa de l'Arbre canta i s'alça en les branques d'un pi  amb veu clara i catalana.

Més informació aquí

dimarts, 4 de febrer del 2014

-ON ÉS EL CAMÍ DEL BOSC?

-On és el camí del bosc?
Ressegueixes el camp
tot cercant el caminoi 
que et mena per dins el bosc.
El camp s'ha fet gran,
immens.
-De qui és el bosc?
-De qui són els arbres?
-De qui són els rossinyols 
que hi nien?
-De qui són les pedres
mil·lenàries de la drecera?
-De qui és el rierol?
Avui , penso en el meu amic Jaume, 
al cel sia.
Bosquerol com era, com sobreviuria?
Enyoro la natura amable,
a mesura humana.
De camins fressats i
persones que hi tresquen.
On eixamplar un camp
suposa esforç, suor, una colla, 
renecs i dies i dies.
Avui, bosquerola com sóc,
m'hi he sentit estranya, forastera 
i m'hi he jugat la vida.
Aquest bosc, el meu bosc o 
així m'ho penso, me l'han pres.
No hi ha camí  per arribar-hi.

Si voleu veure les fotos cliqueu aquí

dimarts, 28 de gener del 2014

DES DE LA IMMOBILITAT DEL TEMPS CAÇAT

Vailet que em mires
des de la immobilitat del temps caçat:
-Què em dius amb la mirada?
És curiositat infantil
o em vols arribar a l'ànima. 
Tant se val.
Camines per un llarg camí d'exili.
Véns de lluny.
Ho diu la mirada derrotada
del teu pare.
Pobre cos que arrossega
massa patiment aliè
i responsabilitat feixuga.
Vailet,
la mà que t'acompanya,
t'obre camins d'esperança
i et desperta, altra vegada,
la innocència de l'infant estimat.
Capaç per sempre,
d'encarar-se al món
amb els ulls oberts.

Fotografia de Roger Violet, apareguda a L'Ilustration el 1939.

Dissabte, dia 25 de Gener de 2014, setanta-cinc anys després, vàrem resseguir el Camí de Retirada, d'exili de Coll d'Ares a Prats de Molló. La secció excursionista de CCOO del Baix Llobregat amb l'Associació Prats Endavant i el grup excursionista Delit Tenim de Prats, vàrem homenatjar a Thomas Coll.
                            El racó del Nueve : Camins de retirada; Alfons Llopis.

dimarts, 7 de gener del 2014

ELS PLÀTANS DEL MEU POBLE

Avui, 7 de Gener de 2014, a Perafita : Obres de millora del Passeig de Sant Agustí. Cal tallar dotze plàtans.


M'han esquinçat un trosset d'ànima
i no ho entenc.
Eren cinc o sis plataners
i una morera.
Eren només arbres vells,
però, diuen,
invasors de carreteres.

Arbres,
sí.

Ombra a l'estiu
dels qui venien acalorats del tros.
Passeig de tantes tardes de diumenge
de la nostra empobrida adolescència.
Alegria de fulles seques i trepig fort
d'infants a la tardor.
Mirada verda de veïns i treballadors
d'un poble secaner i rost.
Records d'amors a la soca vella
i testimoni silent de primeres besades.

Quatre arbres.

A cops de mall.- Teresa Ribera i Icart; Versos de l'Altiplà ( Ed.Cal Siller i el Gall) Prats de Lluçanès, 2013.

Potser en voleu saber més  i encara més