diumenge, 16 d’abril de 2017

COPES DE POESIA

M'han convidat a maridar un poema amb vi i s'escau que hi ha un poema inspirat en un juny poètic ( al bloc col·lectiu Itineràncies poètiques) que diria que fa.            

Serà a Prats de Lluçanès el dijous 20 d'abril a les 8 del vespre a la Sala de Can Bach, amb el títol "Copes de Poesia". El poetes com els vins,  els descobrirem en el tast.
Un clic al banner de la Setmana cultural per tenir tota la informació ( vegeu el programa).




divendres, 14 d’abril de 2017

VOLARE

-Volare,
cantare.- deia amb amorosa veu.
-Oh Oh,
Oh Oh Oh Oh.- corejaven els angelets.
A punt d'afegir-hi:
-Nel blu dipinto di blu.

P.D : M'he fet petita tot escoltant Domenico Modugno.

divendres, 24 de març de 2017

L' ALTRA DIMENSIÓ

Aquesta és l'entrada a l'altra dimensió : La Bruixa de Perafita, un conte de la vora del foc. Un clic a la imatge i ja hi sereu. 
          - AVANTI 

dimarts, 21 de març de 2017

A RECER

Amb un somriure de sorra,
la sorra arrecera el mar.
Amb la llum blava i l'escuma
m'arrecero al teu costat.

           Carme Rosanas

diumenge, 12 de març de 2017

VIOLER

Resilient.
-No volgueu veure l'entorn que m'agombola.
Deia el violer, un dia assolellat de març.
-Soroll constant que capola arbres i fa fugir els ocells.
Aviat no tindré amics que em facin ombra.
Ni flors que em facin companyia.
Ara visc en un erm de destrossa .
Les meves violes plorarien i no paren de repetir:
-On són les criatures? I, ara qui ens collirà?
Qui ens olorarà? Quina boca ens bressarà?
Som les últimes d'aquest indret:
El paradís de la Dolors, perdut.


dimarts, 7 de març de 2017

DONES

I encara les dones:
silents,
amagades,
amoroses,
esquerpes,
llunyanes,
ploroses
...          ...que criden,
                que  lluiten,
                que treballen,
                que agombolen.
Encara

diumenge, 19 de febrer de 2017

FRANCESCA

                                                                                          
A la mare:

Grogueges,
        en aquesta tardor tan nostra.
Has fruitat amb dedicació amatent.
A poc a poc
        i amb tendresa,
descobreixes les espigues a punt de collir.
Després et corsecaràs lentament,
però, tant se val,
sàpigues que t'estimem,
        aquesta teva plenitud,
a mans vessades.

dilluns, 30 de gener de 2017

VETLLADA EN BLAU


Edward Hopper, 1914, Soir bleu

    L'Antoinette mirava atentament l'home que de l'altre banda del bateau mouche no deixava d'observar-la. L'artista, era l'artista; no li sabien el nom. 
        L'escena, si fa no fa, es repetia des de començament d'estiu, en nits de lluna blava. Arribava a les onze tocades i cercava seient on dominés l'escena. Tot seguit demanava un got de pastís i una gerra d'aigua. Començava l'observació atenta dels personatges que curiosament solien ser els mateixos : l'Antoinette, per descompat, en Pierrot, el mariner, en Vincent, el capità, monsier i madama Sentiers.
Meticulós com era, cada nit es centrava només en un. Era un ritual sense altre moviment que servir-se i pendre's el pastís aigualit en petits xarrups mentre els seus ulls estudiaven, captaven i memoritzaven.
Pintava mentalment un quadre i escoltava amb atenció les veus , la música de l'acordió que s'allunyava, el frec de l'aigua... Set nits de lluna blava d'un estiu parisenc i no el van veure més.
        Fou Edward Hopper, l'artista? Gairebé ho donàvem per fet quan a la ràdio sonaven les primeres notes de Rhapsody in blue.

La meva segona col·laboració a 100 Relats Conjunts

dijous, 19 de gener de 2017

GEL DE COLORS

Amb pinzellada grossa,
reflexes d'aigua
sobre el verd de la pícea.
Un cel enlleganyat s'hi capbussa.
Un mar de gel
empresona el verdet esgrogueït
i una munió de liles i blaus fulla
hi ha quedat ben atrapada.