Cada mes de maig, quan la primavera esclata, Verdaguer reneix a Folgueroles ( perdoneu-me perquè Mossèn Cinto hi és ben present tot l'any, com el seu roser). S'empodera del paisatge i fa lluïr la Plana com mai. Els mots s'escampen pels blats onejants, pels camins i les rouredes. Cada flor un ullet del cel i l'infant més inquiet xerroteja amb els ocells. I es fa el miracle de la Poesia, en la trobada més innocent magistralment contada, dita i cantada per veus d'ahir , d'avui i de demà. La veu de la mare cantant cançons ancestrals, explicant, recontant i inventat només per tu. Sons nous i sons antics refent una nova simfonia. Ens sentim poetes i som Verdaguer.
Així em va arribar Lo matí de ma infantesa, ahir, en les veus de Jordi Lara, Meritxell Gené i Guida Nona.
Però , la màgia de la Poesia verdagueriana, es respira a Folgueroles pels volts de cada 17 de maig, data d'aniversari del poeta i en una Quinzena literària plena d'activitats. Un poble que estima de sempre el seu poeta i que el viu, des de ben petit, a casa, al carrer i a l'escola. I quan arriba el mes de maig Mossèn Cinto es fa gran i és el Verdaguer que s'apodera de la Plana i ens posseix i esdevenim poetes de tot l'any.
Enguany la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i el Museu d´Història de Barcelona (MUHBA) Casa Verdaguer de la Literatura de Barcelona, s'uneixen per la Festa Verdaguer i presenten un programa comú que aglutina les activitats de les cases se referència del poeta, del 18 de maig al 18 de juny, a Folgueroles i a Vil·la Joana (Vallvidrera) i a la Pl. del Rei (Barcelona).
Us recomano La Plana de Vic, ara el mes de maig, sereu poetes i estimareu Verdaguer.
En la foto : Voliol voliol...Els jocs infantils. Poesia en la Festa Verdaguer a l'escola Mossèn Cinto de Folgueroles i els alumnes de P.4 i P.5.
Quin gran personatge, que "llaurava com un poeta i escrivia com un llaurador."
ResponEliminaEls que estimem les lletres catalanes en som deutors.
I tant! És un dels grans de la Literatura universal només que és d'un país petit.
EliminaAquest cap de setmana he anat a un altre punt de la nostra geografia, igualment Verdaguerià: el santuari del Mont.
ResponEliminaSóc molt a propet de Vil·la Joana... a veure si puc participar en alguna activitat. I arribar-nos a la plana... què de millor hi pot haver?
Ara aquests temps és màgica...i la Poesia es respira.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA casa nostra no hi ha cap poeta com en Verdaguer, almenys per mi...
ResponElimina"Poeta i llaurador sóc
i en tot faig feina tan neta,
que llauro com un poeta
i escric com un llaurador",
I a mi m'agrada molt aquest fragmen
"Jo tenia cinc anys; anava a estudi
en mon humil poblet de Folgueroles;
de mos pobres esplets digne preludi,
portava sota el braç les beceroles".
Bon vespre, Teresa.( ai, que les lletres em saltaven).
M.Roser, si no has estat a Folgueroles, quan puguis fe-hi una escapada. Hi trobaràs Verdaguer.
EliminaVerdaguer va ser, a demés d'un poeta excepcional, un home bo que va patir molt. És mereix tots els homenatges.
ResponEliminaProcuraré no perdrem el de la plaça del Rei. Ja ho tinc a l'agenda.
No se l'hi ha fet justicia encara, però ja sol passar en aquest nostre país.
EliminaGlòria, si en tens ocasió , no et perdis una visita a Folgueroles.
Jo hi vaig ser fa uns anys, ho recordo molt.
ResponEliminaSegur que en tens un bon record. La primavera verdagueriana és per viure-la.
Elimina