"HORITZONS DE MUNTANYES AMANSIDES...

...enronden les bellors del meu país.
Mireu l'esplet de roures i d'alzines!
No és tot un paradís?
                       ...."
Així comença el poema Visions del Lluçanès del poeta Vicenç Costa i Basachs,  del recull Els Nostres Poetes que s'edità per la Diada de Sant Jordi del 1997 a Prats de Lluçanès. Nascut el 1912, vivia a Terrassa des del 1942. A més de la poesia també se'l coneix per les seves aquarel·les. En aquesta trobada de maridatge de Poesia i Vi , el seu poema , dit per Vicenç Ambròs va tancar la vetllada amb gust de moscatell que com va dir en David Gomis, ens convidava a gaudir de la posta de sol (el Lluçanès en té fama, oi? d'unes bones postes de sol). Era el poeta lluçanenç que recordàvem.
En aquesta trobada el paisatge es va fer palès en les veus i mirades dels poetes : paisatge tintat pel sentiment, paisatge obert o de portes endins, de pell, de carn, de nit, amb ironia, amb dolor, amb interrogants ...i amb el gust i l'olor de bons vins de la terra. Lluís Vila començà amb un poema del seu pare, Pere Vila, i  tot seguit encetà la ronda dels poetes amb el seu viatge poètic juntament amb Robert Jové, Vicenç Ambròs i una servidora que vam anar recitant els nostres poemes mentre les copes s'omplien i  en David ens descobria la seva tria i les qualitats de cada vi, buscant la complicitat dels assistents a la trobada.
Vam fer el nostre homenatge a la Pilar del Clam (Pilar Cabot).
Els poetes, la vam recordar tot explicant la nostra relació amb ella. Destacant la seva poesia, la seva vida per la poesia, les generacions de poetes que ens hem fet al seu redós, la tertúlies al Clam, a casa seva i a la Biblioteca Joan Triadú, l'amistat i més haguéssim pogut dir , de la dona valenta que era i del seu compromís pel  país. I vam llegir i recitar alguns dels seus poemes. Tria difícil , però la poesia
és tan personal i subjectiva que a cada nova lectura ens pot semblar diferent i és que té raó en Robert Jové quan diu que és la interpretació. Una crida a les festes de Sant Albert del Carrer de Gurb de Vic, el carrer de bona part de la vida de la Pilar i  els poemes musicals del seu llibre "-Vol ballar un tango amb mi senyor  Vivaldi?" i   els versos de l'enyor , el dolor i el record  de " La remor d'un molt antic silenci", foren les paraules de la Pilar que sonaren al claustre del monestir de Lluçà una nit d'estiu lluçanesa.
P.D. : El gust de moscatell, ens va acompanyar en el record de la Pilar. Qui la coneixia va dir-nos  que a ella li agradava molt. Un brindis, per la Pilar!