Amb pinzellada grossa,
reflexes d'aigua
sobre el verd de la pícea.
Un cel enlleganyat s'hi capbussa.
Un mar de gel
empresona el verdet esgrogueït
i una munió de liles i blaus fulla
hi ha quedat ben atrapada.
Que bonic, aquests dies són ideals per fer fotos de la natura que habitualment no veiem...Intentaré passar per aquest camí de colors i espero que no se'm trenqui el glaç!!! Petonets, Teresa.
El gel congela l'imatge, com en un quadre.
ResponEliminaTu hi eres per explicar-ho en un poema, Teresa.
Imatge efímera
EliminaSembla un quadre... els colors gelats són igualment bonics...
ResponEliminaEls impressionistes en saben molt
EliminaMolt bé Gràcies
ResponEliminaGràcies a tu, Rosalia
EliminaQue bonic, aquests dies són ideals per fer fotos de la natura que habitualment no veiem...Intentaré passar per aquest camí de colors i espero que no se'm trenqui el glaç!!!
ResponEliminaPetonets, Teresa.
És ben veritat...una sorpresa gelada.
ResponEliminaCompte amb el gruix del glaç!
Mira d'atrapar el colors amb la màquina de retratar.
Petons, M.Roser
El gel normalment és incolor. Però com un quadre abstracte, pot ser ple de sentiment com de colors.
ResponEliminaEl gel seria el vernís d'aquest quadre. Aquest quadre és un mirall brut de textures i la mirada és impressionista.
Elimina