"... Tens estels a les mans i ulls als dits. ..."
La porta resta oberta, malgrat que mals vents la voldrien tancada.Visca el 27 d'octubre!!
Costa molt ser optimista.
Potser haurem d'esperar la primavera perquè esclatin les roses...La porta es veu molt tancada!!!Bon vespre, Teresa.
Estem en uns temps estranys i les roses esclaten, encara que la durada sigui efímera. Esperarem la primavera perquè si d'alguna cosa sabem és esperar.Bona nit, M.Roser.
Com costa tot, com costa obrir la porta! Però les roses esclataran a un moment o altre...
Costa però som molts que volem veure les roses.
És una tardor que s'assembla a la Primavera de Praga.
I a d'altres primaveres esperançades.
La porta resta oberta, malgrat que mals vents la voldrien tancada.
ResponEliminaVisca el 27 d'octubre!!
Costa molt ser optimista.
EliminaPotser haurem d'esperar la primavera perquè esclatin les roses...La porta es veu molt tancada!!!
ResponEliminaBon vespre, Teresa.
Estem en uns temps estranys i les roses esclaten, encara que la durada sigui efímera.
EliminaEsperarem la primavera perquè si d'alguna cosa sabem és esperar.
Bona nit, M.Roser.
Com costa tot, com costa obrir la porta! Però les roses esclataran a un moment o altre...
ResponEliminaCosta però som molts que volem veure les roses.
EliminaÉs una tardor que s'assembla a la Primavera de Praga.
ResponEliminaI a d'altres primaveres esperançades.
Elimina