dilluns, 8 de maig de 2017

AMB VI , LA POESIA



TORNARÉ CAP AL TARD*
Tornaré cap al tard,
amb la llum encesa de ponent
que il·lumina el teu jardí.
El nostre és un amor madur,
com els gotims més dolços
de la nostra festa tardoral.
Ara juguem tot esperant-los,
rera la parra del terrat.
Em poso arracades de cirera
i em pinto els llavis de maduixa.
Cerco, com qui no fa la cosa,
les mirades del teu blau més marí,
que em pinten encara les galtes
del gallaret més viu.

 I amb aquest poema, inspirat en la Roda poètica del juny de 2015 de la colla de poetes del bloc Itineràncies poètiques, m'estrenava  en una trobada de maridatge de vi i poesia, anomenat Copes de Poesia. Era el 20 d'abril a Prats de Lluçanès a la Sala de Cal Bach i en el marc de la Setmana Cultural.
David Gomis de Cal Siller, fou el tastavins que després d'haver dit el nostre poema ens omplia la copa i ens recitava les qualitats del vi.
Un Blanc del Terrer pel Sonet del mes de juny de Pere Vila i Espona (1922-2009), dit per ell mateix en un vídeo que obria la vetllada. Del camps d'espigues a punt de sega  del sonet de Pere Vila, Vicenç Ambrós en un sensual  capvespre amorós ens transportà a la platja i a la seva copa un blanc jove anomenat MC  Cala Morisca. I les cireres i les maduixes d'un terrat que mira a ponent i  amb la veu més greu de la colla de poetes , una servidora donava pas al color amb un Heravi  del Montsant. I la rauxa i la naturalitat d'un vi natural i per domesticar, rar de la Terra Alta "Nar i Tornar" pels versos naturals, sense embuts i arrauxats de Robert Jové. I el cava Rimarts 40  per " La noia que em va ensenyar a fer l'amor" de Josep Riera, brindis i colofó del maridatge. 
Se'ns va fer curt, poèticament parlant.
Si ens voleu veure, un clic a la foto us portarà a l'àlbum de fotos.


*Del bloc poètic compartit Itineràncies poètiques, juny de 2015


8 comentaris:

  1. M'agrada el gust d'aquest poema. I els seus colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa per un maridatge. La vetllada va estar molt bé.

      Elimina
  2. Fa il·lusió que t'enduguis les Itineràncies poètiques a córrer món. Valia la pena, és un bon poema, aquest!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les Itineràncies s'ho valen i a l'hora de triar un poema ho vaig tenir clar.

      Elimina
  3. Em quedo amb aquest bonic poema...El vi jo el deixo per algú altre...
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vi i la poesia casen molt bé, però tantes copes fan respecte.Confeso que només vaig fer el tastet de rigor.

      Elimina
  4. Preciós, preciós, el poema. Mentre es pintin "encara les galtes del gallaret més viu", anem bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que t'agradi, jo també me l'estimo. Va ser una bon juny poètic pels poetes itinerants.

      Elimina