dilluns, 30 de gener de 2017

VETLLADA EN BLAU


Edward Hopper, 1914, Soir bleu

    L'Antoinette mirava atentament l'home que de l'altre banda del bateau mouche no deixava d'observar-la. L'artista, era l'artista; no li sabien el nom. 
        L'escena, si fa no fa, es repetia des de començament d'estiu, en nits de lluna blava. Arribava a les onze tocades i cercava seient on dominés l'escena. Tot seguit demanava un got de pastís i una gerra d'aigua. Començava l'observació atenta dels personatges que curiosament solien ser els mateixos : l'Antoinette, per descompat, en Pierrot, el mariner, en Vincent, el capità, monsier i madama Sentiers.
Meticulós com era, cada nit es centrava només en un. Era un ritual sense altre moviment que servir-se i pendre's el pastís aigualit en petits xarrups mentre els seus ulls estudiaven, captaven i memoritzaven.
Pintava mentalment un quadre i escoltava amb atenció les veus , la música de l'acordió que s'allunyava, el frec de l'aigua... Set nits de lluna blava d'un estiu parisenc i no el van veure més.
        Fou Edward Hopper, l'artista? Gairebé ho donàvem per fet quan a la ràdio sonaven les primeres notes de Rhapsody in blue.

La meva segona col·laboració a 100 Relats Conjunts

13 comentaris:

  1. Boníssim, estem fent aquest quadre "nostre" del tot... no sé què diria Hopper, però segurament xalaria de valent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi tant! Fins i tot pot ser que algú l'hagi descobert amb la varietat que hi ha. La imaginació és infinita!
      A veure si fem els 100

      Elimina
  2. Un bon acompanyament musical, la Rapsòdia en blue. I si fos amb acordions parisencs, encara més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets el noi de la cirereta. Ja hi ha la Rapsòdia en Blue per qui la vulgui escoltar. En acordió no l'he trobat, encara que l'acordionista Antonio Galla Rini, sembla que va participar-hi i va fer arranjaments de clàssics per a acordió. Estem parlant dels anys 20, fa un segle, l'alegria dels nostres avis.
      Una mica d'acordió per a tu :
      https://www.youtube.com/watch?v=XQvGo5c4A4A

      Elimina
  3. Si va poder gaudir de set nits de lluna blava, ja no li calia res més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, M.Roser, em sembla que m'he passat : Set dies de lluna blava en un mateix estiu!
      Llicència poètica i imaginació al poder!

      Elimina
  4. Uaaaaaaaaau!! M'ha encantat!!! Què ben escrit!! :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, la música, boníssima!

      Després torno a escoltar-la de nou hehehe

      Elimina
    2. La cultureta també llueix en un relat curt. Gràcies, Assumpta.

      Elimina
  5. Observant cada nit només a un, després els va reunir a tots molt bé. Queda molt bonic aquest relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alfonso. Els ulls de la protagonista m'han inspirat .

      Elimina