No hi haurà cap més 11 de setembre
alegre
i jo que no volia més màrtirs
ni víctimes del voler ser
per sempre
aquell poble que som
amb tots els ets i uts.
Esquinçada
de tants anys d'aguantar maltempsades
esdeve per fi
i ho dic plorant
major d'edat de cop.
La terra
la nostra
els infants
i ho dic plorant
un miratge festiu
s'ha desfet.
Ja som
i ens ho refarem nosaltres.
Hola!
.Foto : 11 del 17 de Teresa Saleta
DEMÀ ATUREM EL PAÍS
PER LA PAU
Hem aturat el país: per la pau i la dignitat.
ResponEliminaI tant! Amb pau i dignitat.
EliminaQuina tristesa fa tot plegat, amb tot el que hem fet pacificament, només em consola que és l'aniversari de la mort den Gandhi i és que els catalans tenim tant en comú amb ell!!!
ResponEliminaPetonets.
Gandhi i tants d'altres homes i dones de Pau. Per aquí anem bé.
EliminaÀnims i gràcies a la pinya que sabem fer. Aquests dies tenim feina amb les nostres emocions.
Petons, M.Roser.
Sí, alguna cosa s'ha perdut. No serem més com abans, ni els tornarem a acceptar com abans.
ResponEliminaGràcies per venir a veure'ns ahir, Teresa!
Ens hem fet grans a cops de realitat i ens hem comptat i mesurat, com un poble.
EliminaEm va agradar veure-us i escoltar-vos.
Teresa, espero que gaudeixis d'aquest dia del teu Sant...
ResponEliminaPetonets.