Si sabés el teu nom, Bel Fiore.
Bel Fiore repetida.
Sota l'arbust que mena a la caseta, veig
retalls de cel i verd intens
que et gronxen, Bel Fiore.
La pluja nocturna,
t'ha deixat el vestit immaculat.
T'has mudat per mi o pel meu amor,
Bel Fiore?
M'he quedat embadalit mirant cada gota, cada pistil, cada plec del teu vestit.
ResponEliminaCal posar nom?, Bel Fiore és solament ella, no n'hi ha d'altra, amb el nom d'espècie o tant se val el nom col·loquial, deixaria d'ésser ella per ser una més dels millers de flors iguals.
ResponEliminaLa poesia preciosa.
Preciosa flor, precioses paraules, preciosa tu que saps apreciar la seva bellesa
ResponEliminaAmics, amiga,
ResponEliminaNo sé que faríem sense la poesia de les flors. Quantes vegades no ens salven de foscors de l'ànima!
Teresa