-On és el camí del bosc?
Ressegueixes el camp
tot cercant el caminoi
que et mena per dins el bosc.
El camp s'ha fet gran,
immens.
-De qui és el bosc?
-De qui són els arbres?
-De qui són els rossinyols
que hi nien?
-De qui són les pedres
mil·lenàries de la drecera?
-De qui és el rierol?
Avui , penso en el meu amic Jaume,
al cel sia.
Bosquerol com era, com sobreviuria?
Enyoro la natura amable,
a mesura humana.
De camins fressats i
persones que hi tresquen.
On eixamplar un camp
suposa esforç, suor, una colla,
renecs i dies i dies.
Avui, bosquerola com sóc,
m'hi he sentit estranya, forastera
i m'hi he jugat la vida.
Aquest bosc, el meu bosc o
així m'ho penso, me l'han pres.
Molt encertada la poètica-descripció del que passa als camps en detriment dels boscos.
ResponElimina