dissabte, 25 d’octubre de 2014

UN MÓN FELIÇ AMB LLIBRES

El divendres, 24 d'Octubre ens vam trobar els clubs de Lectura de les Biblioteques del Lluçanès a Santa Creu de Jutglar, a la seu del Consorci. És la segona trobada i , com la primera, ha estat un veritable plaer.
Les nostres bibliotecàries estimen els llibres i els viuen intensament. Convertides per una estona en guies d'un dels llibres més impactants del s.XX : Un món feliç (1932) d'Aldous Huxley.
Reconvertiren la sala d'actes del Consorci en un veritable laboratori  on els embrions alfa, beta, delta ...feien la xup-xup en els  tubs d'assaig i nosaltres seguint les directius de l'autoritat més gran en aquell món tant organitzat fèiem i desfèiem. Bé, un xeflis per acompanyar  la tertúlia, on no ens faltava el soma (nuvolets de caramel), la droga obligatòria per a la felicitat inqüestionable i obligatòria. Però el salvatge ens tornava a lloc, o,si més no, ho intentava.
La veritat i la felicitat. Un món mancat de sentiments,on no es pot estar mai sol. De persones condicionades genèticament i des del bressol. Un món on Déu no hi fa falta perquè es tenen totes les necessitats cobertes. On la por a la mort no existeix.
Vam parlar dels paral·lelismes amb el nostre món pel que fa al condicionament envers els altres, la dependència i el consumisme.
Personalment em va agradar tornar a llegir aquest llibre. Intens i profund, les relectures et constaten que és un dels clàssics del segle passat i que el món feliç que ens pintava s'assembla força, en alguns aspectes al nostre present. Ciència-ficció, el món que voldríem, la felicitat ? On som? On anem? Què diria Aldous Huxley , avui?

4 comentaris:

  1. Va ser un dels primers llibres "seriosos" que vaig llegir. Em van dir que era una crítica a l'uniformisme que predicaven les doctrines marxistes.
    Ara el marxisme està mig adormit, el capitalisme ferotge campa per on vol i el llibre ha perdut l'essència. Si Huxley considerava el comunisme un perill, ara se n'adonaria que el capitalisme potser és pitjor.
    Com a ciència ficció, el llibre segueix essent un referent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va impactar i ara, amb aquesta relectura, hi interpreto més coses. Suposo que són els anys, el temps passat que s'ha fet present i l'experiència personal que me'l fan un referent prou actual.
      Al marge de l'evolució personal de Huxley, ciutadà americà a totes en la seva maduresa, el món del 1932 començava a fer por, al marge del marxisme. I Hitler i Mussolini? Per posar un exemple. Dubtes, angoixes, desencís, desig d'un món millor, diria, d'un jove savi. I parlo de la primera versió, la revisió posterior no la conec.

      Elimina
  2. Jo és la primera vegada que l'he llegit, i per profunditzar més en el tema em caldria una segona lectura, però com no m'ha apasionat massa de moment ho deixo per més endevant, el que sí destacaria és que un món feliç potser no existirà mai, però tan el comunisme, com el capitalisme, han buscat la felicitat cap a l'exterior, en coses materials, uns per poc i els altres per massa. Potser ara ve l'hora del canvi, de buscar un model de societat on cadascú busqui la felicitat cap a dins seu....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta deu ser la màgia dels llibres , que a cadascú l'agafa o el pren de diferent manera. També hi fa el moment o l'estat d'ànim.
      I la gràcia dels Clubs de Lectura és compartir les impressions personals. Sembla mentida les interpretacions tan variades que hi fem!
      Gràcies Laura, per aquests bons moments compartits.

      Elimina