dimarts, 30 de setembre del 2014

PER UN MOMENT, M'HE OBLIDAT DE LES ROSES


Per un moment, m'he oblidat de les roses.
Camino sense veure el cel ni la terra.
Sóc en un túnel incert,
on els sentiments més vius 
conviuen en un garbuix impossible. 
Només un llarg camí d'anys en companyia
pot asserenar-me.
Sé que al revolt,
 i després de l' encegament sobtat, les roses, 
ves per on,
m'esperen.
Flaire i color. 
Com les estimo!



2 comentaris:

  1. Quina definició més bonica: "flaire i color".
    Si algun dia m'he oblidat de les roses, la sentida d'una espina, me les fa recordar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això et passa per ser com el nin de la rosa.
      Aquí la metàfora va en el sentit més alegre de la vida.
      Gràcies, però. La rialla que he fet no té preu.

      Elimina