Seria un poema per avui,
dona.
Un poema de bella estructura,
de rimes i cadències harmòniques,
de temps esmerçat i amb autocomplaença.
En una paraula, pels anomenats entesos (amb perdó!):
Perfecte.
Però, no.
No és així.
No puc, però, tampoc vull.
Ni tinc temps ni tampoc n'hi vull esmerçar.
Em surt la rebel·lia,
la diferència ¿?
i el plaer més íntim.
No em vull oblidar:
Ni de la flor del meu balcó,
ni de dir bon dia a la veïna.
Ja que l'ofereixes, recullo l'aroma d'aquestes flors.
ResponEliminaSóc home, però el dia de la Dona Treballadora, també sóc dona.
Fita
Gràcies. Som companys de viatge en aquest món de mones (i micos).
Elimina