dissabte, 8 de març de 2014

PER NOSALTRES, LES DONES

I pels homes que ens vulguin acompanyar.
Seria un poema per avui,
dona.
Un poema de bella estructura,
de rimes i cadències harmòniques,
de temps esmerçat i amb autocomplaença.
En una paraula, pels anomenats entesos (amb perdó!):
Perfecte.

Però, no.
No és així.
No puc, però, tampoc vull.
Ni tinc temps ni tampoc n'hi vull esmerçar.
Em surt la rebel·lia,
la diferència ¿?
i el plaer més íntim.
No em vull oblidar:
Ni de la flor del meu balcó,
ni de dir bon dia a la veïna.

2 comentaris:

  1. Ja que l'ofereixes, recullo l'aroma d'aquestes flors.
    Sóc home, però el dia de la Dona Treballadora, també sóc dona.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Som companys de viatge en aquest món de mones (i micos).

      Elimina