dimarts, 23 de desembre de 2014

VEUS LA BOIRA

Veus la boira com neix.
Nuvolades fetes de la saor de la terra.
I aquest punt de contacte
i lluminós.
Avui amb bona companyia
empaitava boires.
Volia caçar-les
quan salten de l'altiplà a la plana.
Aigües avall al cor de la boira.
 i prop del petit embassament
un punt de llum rosada.
Era el sol matiner.
Quan em pensava que em perdria,
un senyal de llevant:
A Orient naixia un nou dia.

6 comentaris:

  1. La fotografia descriu el poema. O a l'inrevés? Tots dos són molt bons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto i el safari fotogràfic, em van inspirar.
      Molt bones festes i el millor 2015, Xavier.

      Elimina
  2. La boira és molt misteriosa, mai sabem que s'hi amaga al darrera...En aquest cas, una taca rosada, el naixement d'un nou dia!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt de temps feia immersió en la boira. El misteri d'on trenca, del sol a la boira o al revés, és poesia pura.
      Unes festes i un 2015 ple de poesia, M.Roser.

      Elimina
  3. Molt bonica la combinació d'imatge i paraules... Bon dia digui aquest dia que neix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort de les llums que tot just s'endevinen. Oi, aquarel·lista?
      Molt bones festes i energia per continuar inspirant-nos, Carme.

      Elimina