Veus la boira com neix.
Nuvolades fetes de la saor de la terra.
I aquest punt de contacte
i lluminós.
Avui amb bona companyia
empaitava boires.
Volia caçar-les
quan salten de l'altiplà a la plana.
Aigües avall al cor de la boira.
i prop del petit embassament
un punt de llum rosada.
Era el sol matiner.
Quan em pensava que em perdria,
un senyal de llevant:
A Orient naixia un nou dia.
La fotografia descriu el poema. O a l'inrevés? Tots dos són molt bons.
ResponSuprimeixLa foto i el safari fotogràfic, em van inspirar.
SuprimeixMolt bones festes i el millor 2015, Xavier.
La boira és molt misteriosa, mai sabem que s'hi amaga al darrera...En aquest cas, una taca rosada, el naixement d'un nou dia!
ResponSuprimeixPetonets.
Molt de temps feia immersió en la boira. El misteri d'on trenca, del sol a la boira o al revés, és poesia pura.
SuprimeixUnes festes i un 2015 ple de poesia, M.Roser.
Molt bonica la combinació d'imatge i paraules... Bon dia digui aquest dia que neix.
ResponSuprimeixSort de les llums que tot just s'endevinen. Oi, aquarel·lista?
SuprimeixMolt bones festes i energia per continuar inspirant-nos, Carme.