AVI
Tinc la
memòria d'una nena de 10 anys.
De la mare
quan va acabar la guerra.
Tinc la
memòria d'una nena de 10 anys.
La meva quan
es va morir l'avi.
Malgrat tot,
el vaig poder conèixer.
Recordo que
em portava a futbol,
de com
repartia sifons amb el carretó
i de les
cançons que ens cantava:
“A la
ciutat de Lleida,
n'hi ha
una presó;
de presos
mai ni manquen,
petita,
bonica.
Prou n'hi
porta el baró,
lireta,
liró “
L'avi.
Pagès.
Sense terra.
Sense
llibertat.
Era un bon
home.
El record de
la mare quan tenia 10 anys.
En memòria
de Josep Icart i Puig
Que no ens falli mai la memòria per a poder honorar els que ens han precedit i ens han ajudat a ser com som.
ResponEliminaGràcies Teresa!!
Gràcies a tu, Mercè!
EliminaAmb l'esperança que a la tercera va la vençuda i amb l'experiència dels nostres avis.
Teresa
Per fi podrem dedicar una victòria per honorar els nostres avantpassats, que malgrat la derrota, no van ser mai uns vençuts.
ResponEliminaAmb esperança que el seny acompanyi aquesta rauxa tan nostrada per fer-ho possible.
EliminaSalut