"... Tens estels a les mans i ulls als dits. ..."
Imatge i paraules, bellesa.Aferradetes!
Aferradetes, lluna
La poesia, a la tardor apareix com els bolets.
És una disbauxa total.
Bella, la pedra, en sa raresa, bells els versos que la descriuen.
I bella la llum que la il·lumina i nosaltres que ens la mirem, tembé belles mirades.
Que observadora! Saps trobar poesia per tot.
Com un bon poema, fet d'hermetisme i claredat alhora.
Una simetria, feta amb reflexes de blau!!!Petonets.
Imatge i paraules, bellesa.
ResponEliminaAferradetes!
Aferradetes, lluna
EliminaLa poesia, a la tardor apareix com els bolets.
ResponEliminaÉs una disbauxa total.
EliminaBella, la pedra, en sa raresa, bells els versos que la descriuen.
ResponEliminaI bella la llum que la il·lumina i nosaltres que ens la mirem, tembé belles mirades.
EliminaQue observadora! Saps trobar poesia per tot.
ResponEliminaCom un bon poema, fet d'hermetisme i claredat alhora.
ResponEliminaUna simetria, feta amb reflexes de blau!!!
ResponEliminaPetonets.