divendres, 21 d’octubre del 2016

" OH, QUE CANSAT ESTIC DE LA MEVA COVARDA, VELLA, TAN SALVATGE TERRA..."


Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

            Salvador Espriu , Assaig de càntic en el temple de El caminant i el mur

8 comentaris:

  1. Mitja taronja tallada amb el ganivet.
    L'altra taronja esclafada... al cavall del dictador que hi havia al Born?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La metàfora va per aquí i per tots els símbols o estatues o plaques esmicolades, encara que siguin de dictadors. Aquesta rauxa violenta no ens fa millors. Parlar-ne hagués estat més educatiu.

      Elimina
  2. Seguim pensant més o menys el mateix que diu Espriu...

    ResponElimina
  3. En aquest poema Espriu està genial.
    I passen els anys, però la situació no ha variat gaire...

    ResponElimina
  4. És per això que ens surt de dir el seu poema.

    ResponElimina
  5. A mi m'agrada la versió de Pere Quart, que acaba dient:

    i estimo a més amb un

    irrevocable amor

    aquesta meva —i nostra—

    bastant neta, envejada, bonica pàtria.

    ResponElimina