divendres, 30 de desembre de 2016

EL COR DE LA TERRA


Cercava el seu cor i no el trobava.
Massa sovint l'ànima li queia als peus.
El va trobar, sí, en un terrer.
Dur i assenyalat per tots cantons.
Un any fa.
El cor pel pedregar.
Sense llàgrimes i en l'erm més eixut.
Lluny de cap platja amiga.
On, sinó?
El mar , el seu amic més dolç, plora impotent amb tanta mort .
I ella, que és mare, s'ha empassat les llàgrimes.
Vol apaivagar aquest immens dolor .
Desbordada ha perdut el cor i quan l'ha trobat era una pedra.



12 comentaris:

  1. Digueu-me sentimental, però a vegades els objectes, com en aquest cas un mineral, sembla que també en tinguin, de sentiments.
    Has fet un poema molt sentit Teresa.
    Que el 2017 sigui un bon any per a tu, i millor per a tots plegats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Terra, el mar, els animals prou en tenen de cor. Hi ha vida perquè hi ha un cor que batega.
      Bon any

      Elimina
  2. Senza a traduzione non ho capito tutto ma quel che ho capito mi è piaciuto tutto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Il cuore della Terra

      Cerca il tuo cuore e non lo era.
      Troppo spesso l'anima cade sui piedi.
      Trovato, sì, su un tetto.
      Duro e ha detto che tutti i lati.
      Un anno fa.
      Cuore dalla grandine.
      Non più lacrime e secco nel deserto.
      Lontano da ogni amico spiaggia.
      Dove però?
      Il mare, il suo amico più dolce, grida così impotenti alla morte.
      E lei è madre ha pianto per ingestione.
      Vuoi placare questo immenso dolore.
      Sopraffatto e perso quando il cuore è stata trovata una pietra.

      Elimina
  3. Ple de sentiment, aquest poema, Teresa!!!
    Trist, deu ser perdre el cor i trobar-lo de pedra...

    Que l'any 2007 sigui de terra acollidora i fèrtil, més que de pedra. Els millors desitjos per a tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Davant de tanta tristesa i dolor és fàcil perdre el cor i tornar-te insensible. Deixes de plorar.
      Deixem de plorar.
      Per un 2017 més humanitzat. Molt bon any, Carme.

      Elimina
  4. Caram Teresa, penso com la Carme, Perdre el cor i retrobar-lo fet una pedra deu ser molt dur( mai millor dit)...
    Que tinguis un Any Nou amb el cor sempre ple de tendreses i afecta dels qui estimes i t'estimen!!!
    Petonets , guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem un millor 2017, ple d'esperança i de tendresa que ens escalfi el cor.
      Petons i bons desitjos per tu i els teus, M.Roser.

      Elimina
  5. Un poema escrit amb el cor, per un cor tendre, que sent i batega.
    Bon 2017, Teresa!

    ResponElimina
  6. Fa por perdre el cor.
    Molt Bon 2017, Glòria

    ResponElimina
  7. La petrificació és el pitjor de l'enamorament.
    El teu poema no n'és, de petrificat.

    ResponElimina
  8. Espero que no ho sigui i que siguem capaços de sentir sempre, alegria i també dolor.
    Bon Any, Helena!

    ResponElimina