De les roses vellutades, perlades, ufanoses, de pitiminí, poncellades, desmaiades o pansides, perfumades o desnerides. Són roses, la nines del meu jardí.
Ets una bona jardinera Teesa. Fan molt de goig. "Tres roses vermelles del meu bell jardí, tres roses vermelles per a tu vaig collir" La cantàvem en temps del Xesco Boix, Toni Jiménez, etc.
Amic i amigues de lletres, Us haig de confesar que no sóc bona jardinera, gens. Metafòricament m'apropio de les roses dels jardins de les veïnes. Hi ha imaginació i desig, en el què escric. La poesia ja se sap, té molt de misteri.
Cadascuna amb la seva particular bellesa.
ResponEliminaUn jardí ben florit, nina.
Aferradetes!
Quin bé de déu!
ResponEliminaEts una bona jardinera Teesa. Fan molt de goig.
ResponElimina"Tres roses vermelles del meu bell jardí,
tres roses vermelles per a tu vaig collir"
La cantàvem en temps del Xesco Boix, Toni Jiménez, etc.
Unes roses precioses que bé es mereixen la categoria de nines, encara que siguin petites...
ResponEliminaPetonetys , Teresa.
Admiro les persones que tenen paciència i traça amb les flors, jo sóc una jardinera molt negada tot hi que m'agraden molt les plantes.
ResponEliminaAmic i amigues de lletres,
ResponEliminaUs haig de confesar que no sóc bona jardinera, gens. Metafòricament m'apropio de les roses dels jardins de les veïnes. Hi ha imaginació i desig, en el què escric. La poesia ja se sap, té molt de misteri.