I ha florit. Jo no li sabia. No li vaig plantar. Va néixer i créixer. Avui ha esclatat en rosa intens i un borinot s'hi passejava. L'he caçat sense fer-li mal, quan pasturava pels estams, entre volada i volada, amb clics de paparazzi consumada.
Diria que és un presseguer, ho consulto a en Marià, però ca! No ho sap! A manca de la tècnica forestal de casa, cap a la Viqui i el seu amic Geog... Van plens de imatges. Sí, és un presseguer. Si estem de sort i no glaça per l'abril, aquest estiu tindrem préssecs.
Ja estic esperant la gran varietat de fruites que hi ha a finals de primavera i principis d'estiu. Només per això ja és la meva època preferida de l'any, quan vaig néixer.
ResponEliminaComença l'època més distreta, de naixaments inesperats i això fa alegria.
EliminaEls jardins sempre duen sorpreses. Aquesta n'és una de molt bona!!!
ResponEliminaJa ens el fotografiaràs quan tingui fruit... quina il·lusió!!!
Els fruits del presseguer, aquí a la meva terra, són difícils d'arribar. Enguany no ha fet massa fred i l'arbret ha pogut florit però li arriba l'aire del Pirineu.Veurem.
EliminaPreciosa la flor del presseguer...La natura t'ha volgut fer un regal ben bonic. Cuida'l bé!
ResponEliminaPetonets, Teresa.
Com deia a la Carme, aquí no és terra de presseguers. Estaré a l'aguait, però.
EliminaAlgú t'ha fet un regal. La primavera l'ha fet florir.
ResponEliminaAlgun pinyol extraviat, deu ser això.
EliminaQuina sorpresa més agradable! la flor te un gran encanti i un color molt pujat, típic del presseguer, amb una mica de sort tindràs el fruit, cuida'l. Salutacions Teresa!!!
ResponElimina