Atreveix-te a endirsar-te en aquest món groc.
De natura que lluita contra el fred que atrapa l'ànima i encongeix el cor.
El sol juga amb les fulles i els deixa, abans d'emprendre viatge cap al sud,
el seu caliu lluminós.
En record de la meva iaia Margarida, pel Passeig Maristany de Camprodon.
Un clic a la foto.
Maquíssim
ResponEliminaGran el poema i grans les fotos, ets una artista !!!
ResponEliminaPreciós el text i excel·lents les fotografies. Avui m'he esplaiat mirant-les.
ResponEliminaMoltes felicitats per saber emprendre el camí de la jubilació d'una manera tan fantàstica!!
La tardor és molt inspirada...Sense la vostra companyia ni el tràfec de l'escola, passejar i aprofitar la bonança d'aquesta tardor és la manera més fàcil d'inspirar-se naturalment.
ResponEliminaArreveure